L'home i la dona –va explicar el doctor- són entitats químiques fàcilment anal.litzables, fàcilment alterables per l'increment artificial o l'eliminació d'estructures de cromosomes; molt més predictibles, molt més maleables que la vida d'algunes plantes i, en alguns cas, molt menys interessants
John Cheever
The Wapshot Scandal
Enrojolides,
empleneu aquest mur
amb la tardor.
De roig intens,
admirables les fulles
a la tardor.
Foto i haiku By Buk
Zeewena, Zeewena, m'acostava a tu amb el sagrat respecte del sacerdot i el desig cruel de l'assassí.
Maruyme
Naka no Hosomichi
En aquesta època que ens ha tocat viure resulta difícil afirmar que haver viscut és millor que no haver-ho fet.
Kenzaburo Oé
Una qüestió personal
A prop d´on visc, hi ha un pàrking públic on darrerament s'ha instalat un pobre home. Amb un matalàs, quatre draps i una mica de vi dolent, va aguantant com pot els cops que la vida li va llançant. La situació és especialment patética els dies de pluja. Aleshores el vell matalàs, brut de fang, roman solitari entre la brutícia.
Xop per la pluja,
a ningú acull avui
el matalàs
El vagabund
recull les robes xopes.
On anirà?
Quan menys tens menys necessites. I en segons quines condicions, qualsevol andròmina sembla un tresor. En aquest cas, un carret fet malbé del súper.
Entre dos cotxes
també aparca el captaire
el seu carret.
Tot i així, han de ser dures, las nits d´hivern sense ningú que t´escalfi...
Tant sols al vi
pot el pobre abraçar-se.
Tan solitari...
Canta tot ebri
per fer-se companyia.
No té a ningú.
La olor de la pobresa:
Quina fortor!
Entre orins i deixalles
dorm el captaire.
Fa aproximadament un mes, vaig emprendre la lectura de "La novela de Genji" (Genji Monogatari). La monumental obra de Shikibu Murasaki on es relaten les aventures del príncep Genji i dels seus descendents al llarg de més de mig segle. El protagonista, fill de l'emperador, és apartat del poder desde la seva infància, i lluita per recuperar els seus drets. Una història d´éxits i fracassos, de intrigues i d´erotisme, on entren en joc infinitat de personatges.
És aquesta la primera novel·la de la història i no són pocs els que diuen que no s'ha escrit res igual en la història de la literatura. Un cop dur per a l'Espanya nacionalista i "cañí" que no veu més enllà de Cervantes i el seu Quixot. Quan em vaig assabentar que l'editorial Destino llançava el primer volum (Esplendor) a la venda, vaig córrer a la llibreria més propera a fer-me amb ell. La novel·la s'editarà en dues parts, sortint el segon volum a la venda, la tardor de l'any que ve. L'edició és preciosa, en tapa dura i amb un disseny acurat. Per al 15 de novembre l'editorial Atalanta anunciava també el llançament d'una nova edició. Convé dir que el text de l'editorial Destino es basa en la traducció que en el seu moment va fer Arthur Waley (més literària), mentre que el de l'editorial Atalanta es basa en la de Royall Tyler (més literal). Que cadascú decideixi.
He llegit aproximadament una mica més de mig llibre i tot el que digui d'aquesta meravella és poc. Serveixin aquestes veus més autoritzades com testimoniatges de la seva qualitat:
“La novel·la de Genji és el cim de la literatura japonesa. Fins als nostres dies no ha aparegut una obra de ficció que se li acosti”. Yasunari Kawabata, Premi Nobel de Literatura 1968.
"No és que la vasta novel·la de Murasaki sigui millor o més memorable o intensa que l'obra de Cervantes, però si més complexa i que la civilització que denota és més delicada". Jorge Luis Borges
“Una de les novel·les més antigues del món comparable als grans clàssics occidentals com Cervantes o Balzac”. Octavio Paz, Premi Nobel de Literatura 1990.
“La novel·la de Genji és un dels grans clàssics del món”. W.B Yeats, Premi Nobel de Literatura 1923.
“No s'ha escrit res millor en cap literatura”. Marguerite Yourcenar
“Després de llegir a Murasaki, ja mai se sent igual l'amor ni l'enamorament. Ella és el geni del desig, i nosaltres els seus aprenents, fins i tot abans de llegir-la per vegada primera”. Harold Bloom
I diuen que el segon volum és el millor. Espero impacienti el nou lliurament.
Un grill dora canta i després calla,
l´espelma esgotada s´apaga i es revifa.
Rera la finestra, anunciant la pluja,
sona la primera gota en el plataner.
Bai Juyi
Aprofitant el bon temps, el cap de setmana vaig sortir a córrer una estona. I mentre feia una pausa per a recuperar l'alè, d´entre unes flors, parcialment cobert, sobresortia un colom mort. Quan vaig arribar a casa vaig escriure aquests haiku:
Jeu sense vida
entre els blancs crisantems,
aquest colom.
Sobre els seus ulls,
els blancs pètals caiguts
del crisantem.
Entre les flors,
sobresurt el bec roig
del colom mort
Cos sense vida.
Per a insectes i flors
tot un festí.
Algun cop he fet referència a la web Paseos.net. Un gran lloc on escriure, llegir i aprendre tot lo referent a l´art dels haikus. L´ambient creat per els companys i el webmaster es excel.lent, i el nivell dels haijins que intervenen és molt alt. Un cop al mes, partint d´una fotografia, s´escriuen una sèrie de haikus que després voten els usuaris registrats de la web. Postejo avui la foto de juny amb la traducció al català del haiku guanyador d´un servidor.
Junt a la porta
gairebé no es sosté.
Bici sense amo
gairebé no es sosté.
Bici sense amo
Font: Paseos.net
Haiku: Buk
Foto del Marroc per Jef Maion, fotògraf
L'haiku, resultat d'un refinamient extrem, producte de segles de cultura, no revela el seu sabor més que a les ments receptives, als cors atents. Aquí no hi ha ni floritures, ni grans imatges impressionants, ni crits, ni mort, ni sang. L'haiku és senzillesa, lleugeresa, és posar al nu l'essencial. L'haiku és, sobre una taula de fusta, una flor silvestre. És el moment concedit al silenci, una gràcia, un secret. Un ocell que es posa, un instant preservat, un bri d'eternitat. Un haiku és l'oportunitat oferta d'endevinar-lo tot, de comprendre'l tot, d'estimar-lo tot, en un llampec de tres versos.
L'art dels haikus
Henri Brunel
Subscriure's a:
Missatges (Atom)