Mirada atònita.
Desfà el vent el treball
del jardiner.

2 comentaris:

Amb cal·ligrafia tremolosa ha dit...

No oblidis, Buk, que el vent no sols desfà l'ordre establert pel jardiner, sinó que també espargeix les llavors i possibilita la lliure fecundació vegetal. Que se perdi l'ordre, el sistema, allò amb què el subjecte violenta l'ésser no significa una pèrdua, sinó la més alta victòria d'una naturalesa que ens sobrepassa.
La mirada atònita del jardiner és, doncs, un gest de vanitat.
De totes maneres, el hai-ku és magnífic, insuperable, car retracta a la perfecció l'instant que ha volgut capturar.
Enhorabona!

Buk ha dit...

Moltes gràcies, dj insel! Aclaparat em deixes. Per la felicitació i per la teva reflexió. Encertadíssima, per altre banda. Estic totalment d´acord amb el que dius. Tot i que en la mirada atònita del jardiner, crec que es poden donar vàries interpretacions. Potser si que és vanitat, pero potser és sorpresa davant d´una ventada que sorgit de cop i volta, o potser tant sols està empipat per la feina perduda... Això ja seria qüestió de parlar amb el jardiner ;-)

Salutacions i gràcies un cop més