L'haiku, resultat d'un refinamient extrem, producte de segles de cultura, no revela el seu sabor més que a les ments receptives, als cors atents. Aquí no hi ha ni floritures, ni grans imatges impressionants, ni crits, ni mort, ni sang. L'haiku és senzillesa, lleugeresa, és posar al nu l'essencial. L'haiku és, sobre una taula de fusta, una flor silvestre. És el moment concedit al silenci, una gràcia, un secret. Un ocell que es posa, un instant preservat, un bri d'eternitat. Un haiku és l'oportunitat oferta d'endevinar-lo tot, de comprendre'l tot, d'estimar-lo tot, en un llampec de tres versos.

L'art dels haikus
Henri Brunel

3 comentaris:

Amb cal·ligrafia tremolosa ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Amb cal·ligrafia tremolosa ha dit...

Com a polpa de llum
sobre el silenci
de les coses.

Velis ha dit...

és... poesia