Matina el vent.
Sense bufanda es troba
glaçada l'alba.
El món venç tothom i després molts es tornen forts en el punt per on van ser vençuts. Però als qui no es deixen tòrcer el mata. Mata els molt bons, i els molt gentils i els molt valents, imparcialment. Encara que no sigueu cap d'aquestes coses podeu estar segur que també us matarà, però llavors no tindrà cap pressa.
Un adéu a les armes
Ernest Hemingway
Ahir un llamp va caure prop d'on treball. Una llum blanca, molt brillant, va precedir durant uns instants a un tro eixordador, que va fer vibrar els vidres de l'oficina i que va disparar les alarmes dels cotxes. Després, rialles histèriques, lladrucs de gos i el fum gris que es dissipava lentament en la tempesta.
Per un instant,
les llums empal·lideixen
davant el llamp
les llums empal·lideixen
davant el llamp
Foto: Donovan Kenney
Font: Flickr
Haiku: Buk
Crec que no podria mantenir la salut ni l'ànim sense dedicar almenys quatre hores diàries, i habitualment més a deambular per boscos, turons i praderies, lliure completament de tot lligam mundà. Podeu dir-me, sense risc: "Et dono un penic pel que estàs pensant"; o un miler de lliures. Quan recordo a vegades que els artesans i els comerciants es queden en els seus establiments no només el matí sencer, sinó també tota la tarda, sense moure's, tants d'ells, amb les cames creuades, com si les cames s'haguessin fet per seure i no per estar dret o caminar, penso que són dignes d'admiració per no haver-se suïcidat fa molt temps.
Passejar
H.D. Thoreau
Bones notícies per als barcelonins. Vicente Haya impartirà aviat a la ciutat comtal un curs sobre haiku. Serà a la Casa d'Àsia i la seva durada serà de dos mesos (del 16 d'abril a 8 de juny)
També està prevista per al 15 de març una conferència sobre el haiku de Santoka en el CETR, carrer Rocafort 234 baixos (entrant pels jardins de Montserrat)
Entre les publicacions de Vicente Haya sobre niponologia, i molt en particular sobre el haiku japonés -on es considera deixeple de Reiji Nagakawa-, destaquen El corazón del haiku (Mandala, 2002), La poesia zen de Santôka (Diputación de Málaga, 2002), Saborear el agua (Hiperión, 2004), Libélulas, luciérnagas y mariposas (Ambitu), El espacio interior del haiku (Shinden, 2004), Poetas de corazón japonés (Celya, 2005).
Mar embravida
d'escuma blanca emplenes
roques i esquerdes
Escuma i sal.
Esclaten les onades
sobre les roques.
d'escuma blanca emplenes
roques i esquerdes
Escuma i sal.
Esclaten les onades
sobre les roques.
Foto: Saul Santos Diaz
Font: Fotonatura
Haiku: Buk
Vella muntanya.
Augmenten el misteri
els núvols baixos
Augmenten el misteri
els núvols baixos
Font: Paseos.net
Haiku: Buk
Foto: José Arcos Aguilar
M'ha arribat per email l'anunci d'un nou concurs de haikus. És la segona edició d'aquest concurs que convoca la web no-michi. Us animo a tots a participar-hi. No se sap mai quan pot sonar la flauta. Aquí teniu l'enllaç amb tota la informació:
II Concurs Inernacional No-Michi de haiku
- Què fas aquí assegut?
- Res
- Com què res?
- Doncs això, res.
- Alguna cosa has de fer, aquí a terra
- Estic meditant
- Meditant? jajaja Vas a il·luminar-te? O és què vas a levitar?
- Crec que ni una cosa ni una altra. Només medito
- Per a què, llavors?
- Per a res
- Alguna raó d'haver
- No hi ha cap
- No m'ho crec.
- Que insistent ets, per Déu.
- Alguna propòsit has de tenir, per a estar tant estona assegut a terra amb les cames creuades
- Mentre medito no faig mal a ningú
- Només això?
- No és poca cosa.
- Menuda estupidesa.
- Ets el teu qui insisteix a buscar raons.
- Però el que el teu m'has esmentat no és cap raó. És una ximpleria.
- No creguis. És molt millor que levitar. I no vull il·luminar-me
- Si poguessis levitar, et faries milionari i no hauries de treballar mai més.
- Això si que és una estupidesa. En tinc prou amb no fer mal a ningú.
- Que rar que ets, collons. Si no vols fer mal a ningú, doncs no ho facis i punt.
- No és tan fàcil, creu-me.
- Com què no és tan fàcil?
- Jo abans pensava com tu, però sempre s'acaba ferint a algú. El més mínim moviment agredeix als que t'envolten. Estem plens pues, d'arestes tallants. Som tot espines. Fereixo, doncs existeixo.
- No estàs exagerant?
- Per a res. Tot acte porta amb ell mateix la llavor de la violència. L'única solució és no fer res
- És a dir, meditar
- Doncs això. Veig que ho vas entenent (encenent un cigarret)
- Ara vas a fumar? Després de meditar? Doncs vaja un místic estàs fet.
- Místic jo? Quina bajanada.
- Estar meditant per trobar la pau i després fotre's els pulmons amb el tabac si que és una bajanada.
- Veus? Ja et deia jo... (Donant una forta calada) Qualsevol acte inflingeix una ferida.
- Per què no ho apagues el cigarret llavors?
- Perquè ara només em fereixo a mi mateix.
- No et sembla suficient motiu?
- Jo sóc qui menys m'importa
- Tio, ets un suïcida en potència.
- No et pensis. Sóc massa covard per treure'm la vida
- Doncs hi ha qui diu no es precisa valentia per autoimmolar-se. El valor és per als que decideixen seguir amb el dia a dia.
- Els que opinen això són també uns covards.
- En comptes d'asseure't a terra i romandre quiet com una roca, hauries de llegir algun llibre sobre zen. Crec que t'ajudaria. Hi ha una coneguda frase que diu així: "El que mai ha nascut no pot morir".
- No està pas malament, però m'agrada més una que vaig llegir a l'Amélie Nothomb
- Qui?
- Amélie Nothomb
- No la conec
- No m'estranya. Tens el cervell sec de tant best-seller. És una escriptora belga, lúcida com pocs. D'altra banda, trobo molt zen, el fet d'estar assegut inmóbil com una roca, mentre el món es desintegra al meu voltant. No em fan falta llibres. Aquests només serveixen per omplir les butxaques dels editors.
- Si clar, el que el teu diguis. I?
- I, què?
- La frase, cony. Anaves a citar a aquesta belga.
- En realitat va néixer al Japó, saps? El seu pare treballava allà com diplomàtic. Després van tornar a Bèlgica.
- No me la diràs, veritat? La frase, dic.
- Ah si, la frase. Diu així: "¿Com es pot anihilar allò que ja està anihilat?".
- No l'entenc
- Doncs està ben clar
- Si tu ho dius...
- Doncs si, jo ho dic. I si no fossis tan pocasoltes, tu també ho diries
- Vaja, ja estàs sent feridor
- I bé, no t'ho deia? En quan acabi el meu cigarret, em poso de nou a meditar.
- Crec que l'únic que fas és fugir dels problemes.
- No siguis imbècil
- Ja estàs insultant de nou
- Jo no insulto, diagnostico.
- Ha, quina gran frase...
- Amélie Nothomb, de nou.
- És què no tens opinió pròpia?
- Per descomptat, te l'acabo de dir.
- No tens remei
- Ningú ho té. Tots som incorregibles. Naixem amb un programa inserit en el nostre codi genètic. No som més que un batut d'ADN, amb particularitats genètiques heretades des de fa milers d'anys. Potser milions. El lliure albir és només un concepte. Totes les nostres decisions estan influenciades per la nostra herència genètica. Som tan responsables dels nostres actes com ho és un colom alhora de defecar sobre un transeünt. Insisteixo, és molt millor no fer res. Cal romandre immòbil com un soc mort.
- I així es troba la pau?
- Així la troben els altres. Si decidissis asseure't amb les cames creuades davant meu, jo també trobaria la pau.
- Crec que passo
- Ets un egoista.
- Jo egoista? Tu ets un cínic!
- (...)
- No dius res?
- T'adones de què estem pitjor que al principi? Hem acabat discutint. I tu t'has cabrejat. Això no és bo per a la teva tensió.
- Clar que m'he cabrejat. És impossible mantenir una conversa coherent amb tu.
- Digues millor que és impossible mantenir una conversa. Sigui amb mi o sigui amb qui sigui. Per conversar fa falta que almenys una persona escolti, i això no succeeix mai. La gent només parla. I a més escupen al fer-ho. És tanta la mala bava que tenen, que es mostren incapaços de mantenir-la quieta a la seva boca.
- Doncs jo conec molta gent que escolta als altres.
- Però que càndid ets!
- És cert. Hi ha gent bona. Hi ha gent que fa coses pels altres.
- Insisteixo. L'únic que pots fer pels altres és no fer res. Ja que t'agrada citar frases zen, hi ha una que diu: "assegut tranquil·lament sense fer res, arriba la primavera i creix l'herba tota sola"
- Crec que no l'has entès
- Qui ets tu per dir-me el que entenc i el que no? Si ni tan sols coneixies a l'Amélie Nothomb.
- Crec que l'únic que vols és provocar.
- Jo no vull res.
- No cauré en la teva trampa
- En quina trampa? No vull provocar, no vull fer res, creu-me.
- Ets impossible. Marxo.
- Tanca la porta. O millor, no facis res. Deixa-l'oberta.
- Penses passar-te tot el dia assegut a terra?
- Penso passar-me la major part del temps que pugui sense fer res.
- Començo a pensar que series ben capaç.
- Comencem a entendre'ns, doncs.
Les 29 normes de l'escriptor segons Eva Piquer:
1.- Alguns escriptors neixen, però la immensa majoria es fan.
2.- S’ha d’intentar escriure allò que es voldria llegir.
3.- El millor sistema per a descobrir si es té talent per a escriure, és provar-ho.
4.- No hi ha una única manera correcte d’escriure.
5.- Publicar no costa gaire; però publicar en editorials importants sí.
6.- Que et publiquin un llibre no fa de tu un escriptor millor, ni encara menys una persona millor.
7.- Desconfia de qui et demani diners a canvi de llegir, representar o publicar, els teus texts.
8.- Si no ets ric, ni vius de renda, no deixis mai la feina per viure d’escriure.
9.- Pregunta’t honestament quin és el teu objectiu a l’hora d’escriure, i treballa per aconseguir-lo.
10.- Si no t’agrada el que escrius, o el fet de ser escriptor, sempre pots canviar de vocació.
11.- El procés d’escriure és personal i intransferible.
12.- Aprèn a conèixer els temps, els llocs i les circumstàncies que t’ajuden a escriure.
13.- Pots començar un text de qualsevol manera. No cal que sàpigues on aniràs a parar abans de posar-te a escriure.
14.- No cal que escriguis el text en el mateix ordre en el que serà llegit.
15.- Per ajudar-te a estructurar els capítols i a organitzar les idees, prova de fer esquemes.
16.- Escriu més paraules de les que necessites i després elimina’n les sobreres.
17.- Pren riscos encara que t’equivoquis. Ignora el perfeccionista i el patidor que hi ha dins teu.
18.- Tots els escriptors necessiten revisar i corregir els texts, i sovint diverses vegades; i deixar descansar el text abans de tornar-lo a revisar.
19.- Va bé treballar, alhora, en dos o tres texts.
20.- El bloqueig té moltes causes i moltíssimes solucions.
21.- Manté el contacte amb allò que t’inspira. Reserva’t temps per pensar. Fantaseja.
22.- Mostra les coses en lloc de dir-les. Apel·la als sentits del lector.
23.- Combina elements inesperats.
24.- Demana l’opinió sobre el que escrius a persones de confiança. Escolta i valora les opinions alienes, però no les posis pel damunt del teu propi judici.
25.- Deixa’t guiar pel cor i l’estómac. Deixa que l’escriptura trobi el seu propi camí.
26.- Si no ets famós estigues preparat perquè et rebutgin els originals gairebé sempre. Nou de cada deu editors, ni tan sols et diran què els sembla la teva obra. I si et diuen què els sembla, no cal que te’ls prenguis gaire seriosament.
27.- Els èxits i fracassos com a escriptor són conseqüència en un 50% de l’esforç, i en un altre 50% de la sort.
28.- Escriure és una activitat solitària per definició.
29.- Recorda sempre perquè escrius; diverteix-te. Si escriure no et proporciona plaer, ja ho pots deixar córrer.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)