Desde aquest cim
també contesta l'eco
al teu silenci


Foto: Ángel Diego
Font: Fotonatura
Haiku: Buk

1 comentaris:

neus ha dit...

Hi ha poca gent capaç de disfrutar de cada bri d'herba quan puja a la muntanya...
per mi no hi ha res millor com seure damunt una roca, o damunt l'herba, tancar els ulls i romandre immòbil mentre vaig sentint que formo part de tot el que m'envolta, deixar que m'ompli el vent, el silenci fet de xiuxiueigs de fulles i cants d'ocells... això sí, després de devorar-ho tot amb els ulls ;)