Gràcies a un comentari d´en Jaqme fet en aquest blog, vaig descubrir a un gran poeta menorquí: En Ponç Pons. Sóc un enamorat de Menorca. De la seva terra, la seva parla, de les seves gents. En assebentar-me de que el poeta menorquí habia escrit un llibre amb haibuns de l´illa de sa calma, vaig còrrer a cercar-ho a les llibreries. No em va costar gens trobar-ho i mentre el metro feia el recorregut fins a casa, vaig anar llegint cada cop més embadalit les seves pàgines. Els haibuns d´en Ponç Pons estan escrits amb una prosa senzilla i elegant, rematats per uns haikus magnífics. Anem passant els fulls i hi trobem referències i cites a altres grans autors com Pessoa, Bukowski, Seferis, Pavese, Basho... També hi han poemes llargs... en fí, una mica de tot.
Aquest llibre és una autèntica delícia, un bàlsam, una cura de repòs per a les ànimes atrafagades i estresades. Una invitació a gaudir d´una vida més senzilla, plena i autèntica. La calma de Menorca es respira en cada un dels seus mots. Veieu un exemple:
El que m´agrada més de l´estiu és la simplificació de la vida. Com menys coses tenc, més lliure sóc:
Uns calçons curts,
la ploma, aquest quadern...
Unes avarques.
Ja ho deia sàviament Horaci: "Qui no sap viure amb poc, sempre serà un esclau. Amb molt poc es viu bé"
Simplificar.
Ser món fora del món.
Seure a la fresca.
Fa un vespre preciós.
Vénc de fer una volta pel bosc amb en Llorenç i n´Ignasi. Assaboresc la quietud i el silenci de la nit, conscient que prest arribarà la febre de l´estiu i tot s´haurà acabat. Els meus fills no ho saben, però els renous, els crits, la massificació, m´acuben i em trasbalsen, em fan patir.
En fí, res puc afegir a aquestes paraules.
Una gran troballa. Moltes gràcies Jaqme.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)