Ahir diumenge vaig anar a còrrer la meva primera cursa després de l´operació d´hèrnia. Va sonar el despertador i em vaig llevar amb tota la mandra del món, però també amb molta il.lussió. Totes les ànsies per còrrer, però, es van esvair en quant vaig sortir al carrer. Un ambient fred, humit, desagradable, feia que la temptació de tornar al llit calent fos molt gran. Vaig aconseguir vèncer la veu interior que reclamava l'escalfor de la llar i vaig anar cap a la Barceloneta, on es donaria la sortida. Mitja hora abans del tret que marcaria l´inici de la cursa va començar a ploure. En dos minuts estava tot xop i encara restava gairabé mitja hora per que comencés la festa. Començava a tremolar de fred. Tothom anava d´aquí cap allà fent saltirons per tal d´entra en calor. El speaker feia el que podia per animar l´ambient. La gent tenia ganes de còrrer. Ningú estava disposat a que una mica de pluja els ensorrés el matí. Al mal temps li vam posar bona cara, i entre bromes i bona voluntat vàrem poder fer de la cursa un esdeveniment força divertit. Les vistes del mar en tempesta tallaven l´alé i la llum del sol filtrant-se a través dels nuvolots fins a aclarir la grissor de la mar, van fer que valgués la pena el fred, la pluja i el vent que ens va tocar soportar.

Sobre els bassalts,
els milers de petjades
esquitxen fred.

L´organització va ser perfecte i a l´arrivada, entre riures i tremolors, vam poder gaudir d´una bona butifarrada mentre comentàvem ben satisfets els esdeveniments de la carrera.

Per fí el repós!
Afamats, tots reclamen
la butifarra.

0 comentaris: