tot trepitjat
el clavell es desfulla
a la vorera
3 comentaris:
-
neus ha dit...
-
Tot i que no em puc estar de trencar 4 flors de tan en tan quan em perdo pel bosc i els prats, sempre m'han fet pena, matar-les només per deixar-les marfir en una mica d'aigua... per l'afany de posseïr la seva bellesa... o per deixar que acabin trepitjades...
-
Buk ha dit...
-
Ostres, Barlo, moltes gràcies, pero ara em deixes de pedra... ¿Tercer lloc? ¿A ón? Ja em diràs, que ara em tens intrigat...
-
Buk ha dit...
-
Barlo, ja se a que et refereixes. Ja he vist els resultats del Concurs de Haiku Grau Miró 2006.
Moltes gràcies!!! Per la felicitació i per recordar-m'ho, que se m'havia passat!
La veritat es que no contava amb estar entre els primers llocs. Estic molt content.
Una abraçada
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)