Lectura al bus

A vegades, llegir a l'autobús, es converteix en tota una odissea. Un ha de concentrar-se en cada frase, en cada paraula, en cada síl·laba mentre la passatgera del seient del costat es sacseja frenèticament buscant per les interioritats de la seva bossa el maleït mòbil, que va vomitant insistent les quatre notes del ballenato de torn o del reagetown (o com diables s'escrigui) de moda del moment. Un es sent temptat a vegades a tancar el llibre i a col·laborar en la recerca de l'irritant telèfon. Qualsevol cosa, per tal que el Georgie Dan deixi de martellejar els meus timpans. Però en cuanto ho troba, no millora la cosa, no senyor. En aquell moment, si bé cessa la melodia embafadora, no és menys cert que comença una nova forma de tortura. La del diàleg a crits. Crits esquitxats amb escandaloses rialles que apunyalen l'aire. Millor tancar llavors el llibre de manera definitiva i resar amb molta devoció per arribar quan més aviat millor a la nostra parada. I que per favor per favor per favor no hagi cap embús.

cançó de moda
repetitives notes
surten del mòbil