Doncs no se jo si serà la primavera que la sang altera o quin serà el motiu, però el cas és que darrerament m'ha donat per experimentar una mica amb això del haiku. Una de les premisses del haiku és la seva senzillesa. He intentat polir aquests versos fins a anar traient d'ells qualsevol element superflu (si és que pot haver algo de superflu en un poema de 17 síl·labes). El resultat són uns haikus mínims, amb els que he intentat suggerir el màxim utilitzant el mínim. No se si ho hauré aconseguit, però de totes maneres aquí està el resultat. Continuarem jugant.
fanals trencats
fins al peatge
foscor
nit enganxada
a l'asfalt
retenció
grinyolen les rodes
a l'autopista
quin pal
cauen a terra
les monedes
paga el peatge
cauen les monedes
amb dringadissa
autopista
3 comentaris:
-
Jaqme ha dit...
-
sempre
tot
fàcil -
neus ha dit...
-
saps Buk? m'estic llegint el llibre el Vicente Haya... interessantíssim!
T'agraeixo de nou que me'l recomanessis :)
Un petó! -
Buk ha dit...
-
Aquesta és la idea, Jaqme, aquesta és la idea. Hi ha que ser natural. Deia en Pessoa: El que és necessari és ser natural i calm en la felicitat o en la infelicitat. Doncs en això estem.
Encara estàs en NYC o ja has marxat a la recerca d'espais més verds? Ja ens explicaràs.
Elur, així que al final t'has comprat el llibre del Vicente Haya? Com me'n alegro (i no tinc comissions, eh?) Crec que trauràs molt de profit i que el disfrutaràs moltíssim. És una joia, ja ho veuràs.
Una abraçada, Jaqme.
Un petò, Elur
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)