Continuem polint els haikus, intentat reduir-los a la mínima expressió. Dir el màxim amb el mínim. Buscar la seva essència. Fora adjectius, articles, puntuació, majúscules...

Palmera nana.
Es reuneixen insectes
sobre les fulles

palmera
reunió d'insectes
sobre les fulles

palmera
infesten insectes
les fulles

4 comentaris:

Jaqme ha dit...

Un haikai
no és com un poema
amb anorexia?

Buk ha dit...

Jajajaja...És una manera de veura-ho, Jaqme jajaja :-)
Jo penso que no. No crec que el haiku sigui un tipus de poesia raquítica. Seria així en cas de que li faltés alguna cosa, però jo crec que en un haiku hi es tot, tots els nutrients necessaris per a alimentar a qualsevolt amant de la poesia, però amb un 0% de greix. Ens assegurem així que el colesterol no ens mati, cosa que no poden dir altres tipus de poemes oliosos que corren per importants editorials.

Mavi ha dit...

El haiku no es breve por alguna patología esteticista. Las palabras lo posibilitan pero al mismo tiempo hacen un ruido que estorba al haiku.

Ahora están floreciendo las palmeras.Impresiona el sonido a ciertas horas.

Un abrazo y una propuesta:

palmera
zumbidos
en lo alto

Buk ha dit...

Me gusta, Mavi, me gusta...

Un abrazo