Els versos d’alguns poetes estan excessivament elaborats i perden la naturalitat que prové del cor. El que ve del cor és bo, la retòrica és innecessària.

5 comentaris:

neus ha dit...

el gran Basho... llàstima de no saber japonès i poder llegir els seus haikús en versió original...

Buk ha dit...

Ostres si...Aprendre japonés, una cosa més dins la llista de coses pendents per fer.

neus ha dit...

Bon dia Buk!!
Avui m'he trobat això al meu mail:

"hola,

aquest missatge, en realitat és per al blog de Lluitant a la Contra, li pots fer arribar? el trobo molt interessant:

en algun lloc vaig llegir un haiku que feia més o menys així

fulles que retornen
als arbres,
eren papallones

bé, el següent blog que llegiré serà el teu

undergrau (el vallès zen)"

un petó!

Buk ha dit...

Ostres, moltes gràcies, elur. Que estrany que t'enviessin el missatge a tu...
Conec el haiku. És d'el haijin Moritake, em penso. Un clàssic. Moltes gràcies per fer-m'ho arribar.

Un petò, "missatgera" hehehehe...

neus ha dit...

;P

un plaer :*)