Tot i els nostres esforços, hi ha vegades en que la Natura, lluitant a la contra, aconsegueix impossar-se a l´asfalt.
Un xic més bella
la carretera acull
els pétals blancs.
Fins quan acolliran les carreteres els pètals de les flors cada cop més marcides?
Enyoro la simplicitat de la muntanya...
5 comentaris:
-
Ferran Caballero ha dit...
-
La simplicitat de la muntanya? La carretera és molt més simple que la muntanya! Els homes no som capaços de crear res de la complexitat del que ja ha estat creat abans (sigui qui sigui el creador; Déu-que no ho crec- o mr.Bang). Segueix enyorant la simplicitat de la muntanya però no t'hi vulguis perdre perquè et serà més difícil sortir-hi que de les carreteres que els nostres governs ténen a bé de senyalitzar tant malament com poden.
-
Buk ha dit...
-
Jo no crec que la carretera o la vida a la ciutat sigui més simple. Potser és menys perillosa (que fins i tot això seria discutible), o potser hem perdut l´habilitat o el costum de la vida salvatge. Però aquesta, al meu parer, és més senzilla, sana i plena.
Hi ha barris on és molt més perillós perdre's que en la muntanya. -
EQMEVD ha dit...
-
estem tan mal civilitzats, que quan anem al bosc sentim olor d'ambientador...
-
Jaqme ha dit...
-
Aquest post mereix un...
SATORI!!!! -
Buk ha dit...
-
Moltes gràcies per les vostres paraules.
Elquemaietvaigdir: Es cert això que dius. Hi ha qui fins i tot li molesta, l´olor de la muntanya.
Mavi: Me'n alegro molt de que hagis fet l´esforç que t´ha permés arrivar fins aquí. Espero continuar tenint la sort de contar amb tu com a lector/a
Jaqme: Moltes gràcies, jajaja. Ja hi ha qui diu que els haikus son petits instants de satori...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)