Han passat ja els ruixats, diuen. Enyoraré les nits plujoses en que ens adormiem escoltant la remor de la tempesta. Avui fa ja un sol de justícia. I de l´aigua caiguda, tant sols resten alguns tolls, aquí i allà, com a muts testimonis.
Transformes, lluna,
en el millor mirall
l´humil bassal
2 comentaris:
-
Jaqme ha dit...
-
Em sembles el millor fedor de haikus en llengua catalana de la Història!
Gràcies per aquests diamants que ens vas deixant pel camí.
A Riu Eternitat no s'atura de ploure i ja fot un fred que em fa estar bastant preocupat. Ara estam a 2 graus. Això a l'octubre. Em cago de por pensant en el febrer.
Dubt: estic preparat pel fred? -
Buk ha dit...
-
Ostres, Jaqme, moltíssimes gràcies per les teves paraules. El meu ego t´ho agraeix immensament, però el meu cap sap que no és cert ;-) Però molt agraït de totes maneres. Em conformo amb que es pugui considerar com a haiku el que escric.
Canviant de tema... Si que té que ser dur, l´hivern, allà, si... Ja pots anar ficant-te capes de roba, ja... Com una ceba, jejejeje.
Tot i que l´hiver allà a de ser preciós. Quina enveja em fas!!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)