En una clara referència a les crítiques abocades cap a alguns polítics per negar-se a realitzar matrimonis homosexuals, el bisbe de Barcelona afirmava ahir en televisió: "Obeir la llei abans que la consciència duu a Auschwitz", i a continuació gairebé justificava el succeït en els camps de concentració dient que els que allí van participar eren gent normal que complia amb la llei i que creia en el que feia. En fi, un despropòsit després d'un altre. Com ve sent normal en l'església, per altra banda.
Doncs lamento molt dir-li al nostre amic dels nens, que efectivament, la llei pot i ha d´estar sempre per sobre de la consciència i de la moral de cadascun. En tot cas, un polític no ha de negar-se mai a fer el seu treball. Si la seva moral no l'hi permet, que deixi la poltrona i es dediqui a servir 'tintos' darrere de la barra d'un bar. Us imagineu que passaria si ens neguessim a fer el nostre treball en la fàbrica.? O a l'obra? "Escolti miri, ho sento molt però jo la paret no la hi vaig a estucar. La meva consciència no m'ho permet". Vinga home. Una mica de serietat. A més no acabo d´entendre que la classe dirigent es posi ara tan tiquismiquis amb el tema de la consciència, quan no han tingut cap problema a l'hora d'entrar en la guerra de L'Iraq. On estava allí la seva moral?.
Desafortunades paraules les del nostre bisbe. Encara que comprensibles fins a cert punt tenint en compte que el seu actual cap és un exnazi.

0 comentaris: