Aquest temps
és un temps avar en somnis,
un món on han mutilat la màgia.
Mira,
allà fora,
en els bancs del carrer.
Els vells escupen trossos de vida
amb la mirada perduda en l'oblit,
o entre les faldilles d'alguna nena petita.
Allà fora,
la llum dels fanals és groga
i arriba esmorteïda.
Tot just permet veure el colom mort
fa ja setmanes.
Es podreix en l'asfalt,
tribut als habitants de la gran ciutat.

No creixerà vida, d'aquesta mort.