Ja està. Ja ha passat. Sant Jordi, la gran festa d'aquí la nostre terra. Centenars de milers de persones col·lapsant el centre de la ciutat en una gran orgia literària. Que bonic. Tot el món llegeix, tot el món comenta i tot el món opina.
La resta de l'any les llibreries estan buides, però a Sant Jordi trigues tres hores a arribar fins a una. La gent s'apinya, el ramat sua, i les persones fan fetor. Però tot patiment és poc si de cultura es tracta. Personatges de televisió, tonadilleras, cuiners i altra fauna variada signen exemplars dels seus últims llibres. Els autors de bestseller engreixen en uns quants zeros més els seus ja de per si desproporcionats guanys. Els escriptors 'de debò' esclaten en còlera i es tornen verds d'enveja. Uns altres, desplaçats per l'èxit dels professionals de la teleporqueria, es declaren en vaga i es neguen a signar exemplars.
I entre tant pallús, tant soroll i tant insult, un servidor ho té cada vegada més clar.
Sant Jordi és el cròniques marcianes de la literatura.
Publicat per
Buk
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)