els peus més i més freds
a cada pas
Haiku: Buk
Foto: 5.12Photographie
Font: flickr
Digues-m'ho a mi!! jejeje ahir vaig tardar a refer-me :P
Avui tothom marxa engongit, fot una tramuntanada de por i avui, jo marxo estesa com un paraigua, acalorada i tot. Com m'agrada aquest vent fred!!!
Un petonàs esventat, maco!
Hehehe...Fica't doble mitjó!!! O uns peücs d'aquests ben gruixuts. O potser tornaran a posar-se de moda els infames "leotardos" ;-)
Un petonàs ventós, maca!
(No se si queda massa bé, això de ventós...)
A l'illa la tramuntanada fa que em senti com a la casa de la Dorothy a Kansas.
Casa meva és mou pel vent i no bromejo!
Un haikai realista, aquesta vegada...
:)
Per cert gràcies per la recomanació que em feres de "Cap a terres salvatges". El llegesc compulsivament i hi estic completament obsessionat!
Un llibre genial!
Quasi tant com els teus haikais.
Moltes gràcies, Jaqme!
Ahhhh... així que t'està agradant el "Cap a terres salvatges". Com me'n alegro! Em sembla un gran llibre. I una gran història. A mi també em té obsessionat!
Publica un comentari a l'entrada