de nou l'hivern -
els peus més i més freds
a cada pas

Haiku: Buk
Foto: 5.12Photographie
Font: flickr

4 comentaris:

elur ha dit...

Digues-m'ho a mi!! jejeje ahir vaig tardar a refer-me :P
Avui tothom marxa engongit, fot una tramuntanada de por i avui, jo marxo estesa com un paraigua, acalorada i tot. Com m'agrada aquest vent fred!!!

Un petonàs esventat, maco!

Buk ha dit...

Hehehe...Fica't doble mitjó!!! O uns peücs d'aquests ben gruixuts. O potser tornaran a posar-se de moda els infames "leotardos" ;-)

Un petonàs ventós, maca!

(No se si queda massa bé, això de ventós...)

Jaqme ha dit...

A l'illa la tramuntanada fa que em senti com a la casa de la Dorothy a Kansas.
Casa meva és mou pel vent i no bromejo!

Un haikai realista, aquesta vegada...
:)

Per cert gràcies per la recomanació que em feres de "Cap a terres salvatges". El llegesc compulsivament i hi estic completament obsessionat!
Un llibre genial!
Quasi tant com els teus haikais.

Buk ha dit...

Moltes gràcies, Jaqme!

Ahhhh... així que t'està agradant el "Cap a terres salvatges". Com me'n alegro! Em sembla un gran llibre. I una gran història. A mi també em té obsessionat!