passeig a l'alba
trepitjant fullaraca
cruix la tardor
trepitjant fullaraca
cruix la tardor
Haiku: Buk
Foto: basheem
Font: Flickr
ummmmmmmmmm... una delícia aquests dos últims haikús Buk... els trobo molt íntims. I no puc evitar sentir-m'hi identificada... i si els mescles tots dos, passejar de nit sobre la fullaraca de tardor... una altra delícia :)
Un petó!
Gràcies pel comentari, maca.
La tardor ja dona aquesta sensació de melanconia, de nostàlgia, de fugacitat... I l'anterior haiku era tot un cant a la soledat. Nostàlgia, soledat, nit, foscor, tardor...Camp adobat per a aquesta intimitat.
Un petó
Ja hi som?????
No me n'he ni adonat!
Si, ja tens raó Sidlia...Amb aquesta calor tropical que sembla no acabar mai, costa fer-se a la idea de que ja és tardor ;-)
Publica un comentari a l'entrada