passeig a l'alba
trepitjant fullaraca
cruix la tardor


Haiku: Buk
Foto: basheem
Font: Flickr

4 comentaris:

neus ha dit...

ummmmmmmmmm... una delícia aquests dos últims haikús Buk... els trobo molt íntims. I no puc evitar sentir-m'hi identificada... i si els mescles tots dos, passejar de nit sobre la fullaraca de tardor... una altra delícia :)

Un petó!

Buk ha dit...

Gràcies pel comentari, maca.
La tardor ja dona aquesta sensació de melanconia, de nostàlgia, de fugacitat... I l'anterior haiku era tot un cant a la soledat. Nostàlgia, soledat, nit, foscor, tardor...Camp adobat per a aquesta intimitat.

Un petó

Sidlia ha dit...

Ja hi som?????

No me n'he ni adonat!

Buk ha dit...

Si, ja tens raó Sidlia...Amb aquesta calor tropical que sembla no acabar mai, costa fer-se a la idea de que ja és tardor ;-)