De tots els dies que he anat a la platja, en cap d'ells l'he trobada neta. El mar, ple d'espuma gris, com si haguessin llançat a les aigües milers de cadàvers incinerats; la sorra, plena de burilles, plàstics i pell de fruita; el cel, cobert per una boirina que primer devora l 'horitzó i que amenaça a continuació els teus pulmons. En l'aire, mil sorolls, tots exagerats, irritants, gairebé dolorosos. Motos d'aigua conduïdes per pijos vestits de quicksilver posen en perill alguna cosa més que la tranquil·litat dels banyistes; llanxes de banquers i mafiosos (o les dues coses a la vegada) cavalquen les onades, davant la negativa de les seves dones siliconades a ser cavalcades elles; i avionetes antiquades trenquen el cel amb publicitat penjant de la seva cua. Ja començo a dubtar, si els peixos que floten entre onada i onada, han mort per la contaminació, o si s'han suïcidat ingerint una sobredosi d'espuma gris cendra.

contaminats
inerts per tot el mar
suren els peixos

5 comentaris:

dErsu_ ha dit...

Això vol dir que, indubtablement, anem a la mateixa platja que, tal vegada, és l'única possible?

neus ha dit...

De puça emprenyadora a puça: aquest dissabte em vaig passejar per unes platges noves per a mi. Poqueta gent, 3 barques de gavatxos "invasors" (que són pitjor que els xaves, amb perdó :P), unes caletes boniques però no pas precioses, vistes desde dalt semblaven paradisíaques, vistes de prop perdien força encant, ja se sap el que passa amb les perspectives... tot i així, i malgrat les pedrasses que em van destrossar els peus, s'hi estava prou bé.
No vaig veure cap burilla, però sí les "reminiscències" d'algun polvet sota la lluna plena. Portbou.

I podria parlar-te de Cadaqués... quin desencís vaig tenir... però ja ho faré un altre dia.

Alens, petons puçaires ;)

Buk ha dit...

Dersu, això em temo, que tot és la mateixa platja. Si és l'única possible...doncs desgraciadament, tot sembla indicar això. Molt hauria de canvia la gent, per que les coses fosin d'una altra manera.

Una abraçada, Dersu

Elur, si vas trobar poca gent, ja vas tenir molta sort. Tot i que les restes de nits passionals sobre la sorra, em fan encara més fàstic que les burilles. Digue'm maniàtic, si vols, però es que...Collons, tan costa guardar-s'ho en un paperet i llencar-ho a la paperera més propera?

Un petonot, Elur

neus ha dit...

Res a veure amb ser maniàtic Buk, sentit comú i ser net, no té més.
Però jo afegiré, que a part de recollir-ho, ja podrien haver anat a algún altre lloc més còmode... perquè de sorra nanai, eh? uns pedruscos que han de fotre un mal horroròs! :P que jo de la passejada tinc un blau sota la planta del peu, en ma vida n'hi havia tingut cap!! En fi... ja ho diuen que entre gustos...

Petó!

Buk ha dit...

Molt bó, Barlo. M'ha agradat molt! Gràcies pel senryu.