vorera humida
s'arrupeix el colom
brut i malalt

6 comentaris:

neus ha dit...

no m'agraden els coloms... i el teu haikú m'ha semblat molt trist Buk...

Petó!

Buk ha dit...

Hola elur!
A mi tampoc m'agraden els coloms. De fet, em desagraden profundament, però fins i tot el més desagradable, en certs moments, pot inspirar sentiments de compasió i s'hi pot trobar bellesa. Una bellesa trista, si vols, però bellesa al cap i a la fi. Perque també hi ha bellesa en la tristor, quan aquesta és acceptada.
(Mmmmm....perdó si sono com un paulo coelho de mercadillo, però jo ja m'entenc... ;-)

Petó, maca

Berta ha dit...

Parrup, parrup, parrup, cantaven a l'alba.
Parrupaven i parrupaven quan els venia de gust, per descomptat. Arribí a "acostumar-me" a llur parrupeig, però no pas a llurs cagades.
Redéu conxeta, quant pot arribar a cagar un colom/una coloma/ un exèrcit establert i metòdic de coloms al dia? i a la setmana? al mes? durant 12 mesos?

No em pegà mai que pesar i sumar. Sóc de lletres.

Fa més de set anys que no hi convisc, fa temps que vaig canviar de veïnat. El parrupeig, però, no l'he pogut oblidar del tot.

Jaqme ha dit...

No prefereixes les tortores turques?
És que són més salvatges que els coloms: les rates que volen
a les ciutats.

Buk ha dit...

I tant, Jaqme. Quan més salvatge millor, aixó sempre. Però el haiku sempre és independent del que un dessitgi o li agradi. El haiku és alló que passa aquí i ara, com deia Basho. En aquest cas, un colom brut i malalt després de la pluja.
Per cert, parlant de salvatges. Per fí he aconseguit el Walden del HD Thoreau! Estic esperant el moment oportú per comencar-lo. De ganes no me'n falten!

Jaqme ha dit...

No saps l'enveja que em fas!
Poder llegir el Walden per primer pic és una experiència brutal!
Però alerta: és un dels pocs llibres amb l'estranya capacitat de poder canviar la vida del seu lector!