Colom

dimecres, 31 de maig del 2006

vorera humida
s'arrupeix el colom
brut i malalt

5 comentaris:

neus ha dit...: no m'agraden els coloms... i el teu haikú m'ha semblat molt trist Buk...

Petó!; 31/5/06 18:42
Buk ha dit...: Hola elur!
A mi tampoc m'agraden els coloms. De fet, em desagraden profundament, però fins i tot el més desagradable, en certs moments, pot inspirar sentiments de compasió i s'hi pot trobar bellesa. Una bellesa trista, si vols, però bellesa al cap i a la fi. Perque també hi ha bellesa en la tristor, quan aquesta és acceptada.
(Mmmmm....perdó si sono com un paulo coelho de mercadillo, però jo ja m'entenc... ;-)

Petó, maca; 1/6/06 08:13
Jaqme ha dit...: No prefereixes les tortores turques?
És que són més salvatges que els coloms: les rates que volen
a les ciutats.; 1/6/06 16:19
Buk ha dit...: I tant, Jaqme. Quan més salvatge millor, aixó sempre. Però el haiku sempre és independent del que un dessitgi o li agradi. El haiku és alló que passa aquí i ara, com deia Basho. En aquest cas, un colom brut i malalt després de la pluja.
Per cert, parlant de salvatges. Per fí he aconseguit el Walden del HD Thoreau! Estic esperant el moment oportú per comencar-lo. De ganes no me'n falten!; 1/6/06 16:42
Jaqme ha dit...: No saps l'enveja que em fas!
Poder llegir el Walden per primer pic és una experiència brutal!
Però alerta: és un dels pocs llibres amb l'estranya capacitat de poder canviar la vida del seu lector!; 2/6/06 17:37