Nit sense lluna,
sobre el seu propi vòmit
dorm el borratxo.
Pel seu costat passegen
els rics amb els seus nens
ja educats
en la cultura obscena
del privilegi.
Que us serveixi d'exemple - declama el pare -
aquesta desfeta humana
que sense treballar ni estudiar
amb els seus ossos
a terra va anar a parar.
Escolten els infants
la involuntària auca,
mentre alliberen
l'entrepà de pernil
de l'embolcall.
El llencen aleshores
sobre la cara bruta
del captaire ebri,
que adormit

o potser mort

- ves a saber -

en absolut s'immuta