Vergonya torera

Fins als nassos estic ja del niño torero. Bombers toreros, pallassos toreros, nans toreros i ara, el més difícil encara, apareix el niño torero. Manolito Maravillas o com sigui que l'anomeni el poble. Ahir semblava la notícia més important del món. Un servidor no donava crèdit al que veia. En tots els telediaris estatals la mateixa imatge. Un nano imberbe que, davant d'una pobra vaqueta, reproduïa els gestos xulescos dels seus ídols. El locutor, extasiat i amb cara d'imbècil, exclamava: "Sólo tiene nueve años, pero se comporta como los mayores tanto dentro como fuera de la plaza". I a continuació la televisió mostrava unes imatges del mocós plorant a collibè del populatxo, que enardit exclamava: "Manolito Maravillas, ra, ra, ra" (o alguna cosa igualment ridícula)

L'atenció desmesurada que els mitjans espanyols dedicaren a aquest pequeño ruiseñor amb ambicions de matador, no deixa de ser una mostra més del nivell cultural del qual fa gala un país que presumeix en excés de Quixot.

Per si no fos poc veure el martiri al qual sotmeten els adults a un ésser viu que hauria d'estar pasturant tranquilament pel camp, ara ensenyen l'ofici de torturador a un mocós, que no arriba encara ni a marcar paquet transvestit amb el seu vestit de torero. Què ha estat de la proverbial vergonya torera? Ahhhhhh...Si Manolete aixequés el cap...