Entre les branques
es filtra l'alba blava.
Bosquet de pins


Foto: Daisuke Morita
Font: Flickr
Haiku: Buk

7 comentaris:

neus ha dit...

uuuuuuuuuaaaaaaaaaaaaau!! si enlloc dels pins hi ha roures, m'hi quedo una estoneta... llaaaaaaaaaaaaaaaaaarga, aviam si aconsegueixo relaxar-me voltada de blau... quin color més maco el blau.

Francesc Mas i Castanyer ha dit...

Continuo llegint els teus bonics haikus.
I aquest l’he tornat a posar a Amics arbres · Arbres amics
Suposo que no et molestarà, si de cas em dius alguna cosa.
Salut.

Buk ha dit...

Amic Arbres, estic molt content de que t'hagi agradat el haiku i és clar que pots penjar-ho en el teu blog. Encantat de que sigui així.

Joan Vicenç ha dit...

No se si has llegit "Dillatari" de Ponç Pons, menorquí, Quaderns crema.:

Un haikú és
açò que està passant
ara i aquí.

Un tros de vida
escrit, instant fet art...
Tot en tres versos.


Salut i bona feina. JV

Buk ha dit...

Hola Joan Vicenç.
Doncs si que l'he llegit, si. I l'he rellegit, i l'he disfrutat. Em va agradar molt i espero que en un futur no massa llunyà hi hagin més "dillataris"
Vaig fer una petita resenya aqui

Roger ha dit...

hasta que empecé a leer tus versos no había prestado mayor atención a esta estrofa, entiendes que las fórmulas son muy dependientes de las lenguas dichas y prefieres los metros tradicionales de los idiomas que controlas, supongo. Llevo una temporada leyéndote y no termino de estar en el asunto, leo mal en catalán, pero mo "extremadamente" mal, y creo haberte leido en castellano aunque quizás no en tu blog. No dejo de tener la sensación de un juego. No pongo en duda ni el trabajo, ni la corrección, pero, sobre todo en la serie de versos que ilustran las fotos de paisajes, creo encontrar más técnica que aliento. Quizás exista una poética, y me siento tentado a creer en ella, pero no
la encuentro. Digo tus versos y me falta algo, y no es ni música, ni belleza formal, es otra cosa. Decía Karl Kraus que a los árboles tampoco les preguntan si les gusta el paisaje, entiendo que intentar que un poeta vuelva sobre sus pasos es inútil. Aún así me permito preguntar, ¿no notas en estos últimos meses cierta deriva formal? aumenta la corrección,
pero también aumenta la frialdad ¿qué pasa?.

Buk ha dit...

Mmmmmm....no sabria dir-te, Roger. És cert que procuro cercar certa correcció formal, però vull pensar que això no va en detriment del fons. Jo sempre valoraré més el fons que la forma i intento que tot el que escric cumpleixi això, però potser no ho aconsegueixo sempre. No ho sé, això ho heu de decidir vosaltres, que em llegiu. Jo continuaré treballant per que els meus haikus tinguin aquesta puresa formal, però sense descuidar el fons. De fet, m'agradaria trascendir aquesta forma algun dia, a la manera de Santôka. En això estem.
Gràcies per la crítica.