Aquest haiku no et fa justícia. Com podria fer-ho? Les paraules sempre es queden curtes quan parlem de la gent a la que estimem. Impossible omplir amb paraules el forat que has deixat amb la teva partida. Per això no vaig a intentar-ho. Només aquest haiku, llançat a aquest pou negre que és la teva absència. Un haiku irregular. Poc ortodoxe. Però sortit del cor i carregat de bones intencions. Com el nostre Aikido, Manel. L'Aikido de tota la colla. Estic segur que el seu eco arribarà a tot el va tenir la sort de conèixer-te. Aquest serà l'únic post d'aquesta setmana. No crec que tingui ganes d'escriure res més. Sempre és millor el silenci.
El vell dojo.
Encara ressonen les teves rialles
pels seus racons.
En la teva memòria, Manel. Domo Arigato, Sensei.
4 comentaris:
-
neus ha dit...
-
uf... no hi ha paraules que valguin...
una abraçada maco, cuida't... -
Buk ha dit...
-
Moltes gràcies, maca. Ha sigut un cop molt dur per tots. Sempre ho és, però quan és tan inesperat, tant sobtat, encara costa més acceptar-ho. Ens queda el consol de que ens va deixar fent el que més li agradava. Practicant Aikido.
-
Amb cal·ligrafia tremolosa ha dit...
-
A fi de comptes ja no ens necessiten els d’hora arrabassats,
l’home es deshabitua suaument del terrenal tal com dels pits
dolços, materns, en créixer. Però nosaltres, que necessitem
misteris tan grans, nosaltres, per a qui la tristesa tan sovint
és una font de benaurat progrés, podríem existir sense ells?
Diu en va la llegenda que un dia en la complanta per Linus
la música primera ardida penetrà la seca rigidesa,
i que just al moment que en l’esglaiat espai del qual un jove quasi déu
de sobte s’escapava i per sempre, el buit entrà en aquella
vibració que ara ens exalta, ens consola i ajuda?
"Primera elegia de Duino" RM Rilke. Versió de Joan Vinyoli.
ANIM!!! -
Buk ha dit...
-
Moltes gràcies, dj insel.
