Lluitant a la contra

Moltes paraules mai indiquen molta saviesa. Tales de Mileto (filòsof grec, 640-543 a.C.)

Enormes núvols
han coronat l´arbreda.
Viatjant sempre.

I amb aquest haiku aprofito per acomiadar-me durant un temps. Un servidor estarà desconectat durant una temporadeta tot i que miraré de donar guerra lo abans possible.
Fins aviat!

"Que se metan los cuartos donde les quepa", exclama indignat un vociferant Ibarra. Va això pel tema dels finançaments autonòmics. El personatje es veu que va muntar en còlera a l'assabentar-se que se li podia acabar el xuclar de la mamella catalana. A partir d'aquí, doncs ja podeu imaginar-vos. Que si els catalans són uns insolidaris, que si es margina a les regions més pobres, que si no es pot ser més cretí que Maragall, que si patatín patatán. Per al final, exclamar: "Que se metan los cuartos donde les quepa". Hala, i es queda tan ample, l´animaló.
El tema de la solidaritat em té fins als nassos. I és que no ve de gust tirar del carro d'una Espanya mantinguda a força de moltes subvencions i poc treball. Una Espanya encara amb mentalitat colonialista i amb aires d'imperi, tot i que en realitat no sigui més que el descurat pati del darrera d´Europa. Una Europa que dit sigui de pas, ens duu dècades d'avantatge en tot. En progrés, en educació, en tecnologia, etc. Però sobretot en educació. Que prengui bona nota l´Ibarra. No em dóna la real gana de mostrar-me solidari amb aquest senyor i els seus votants paletos. Així que si podem, farem el que hauríem d'haver fet fa molt de temps. Ficar-nos els calers on ens càpiguen. Aquí a Catalunya. Faltaria més. Vosté, a canvi, fiqui's la llengua on li càpiga, que diriem perque ens entengués.

Continua el PP pixant fora de test i demostrant la classe de gentuza que són. Molt malament ha d'estar Espanya si l'oposició no té més crítica cap al president que denunciar els colors del seu equip de futbol. Són els mateixos que durant anys han tingut un president en el govern vanant-se de ser seguidor del "realísimo" i de freqüentar la llotja del Santiago Bernabeu. Son els que han permés els "pelotazos" urbanístics de Florentino Pérez. I ara clamen al cel dient que Zapatero afavoreix a Catalunya. Per què? Doncs perquè és del Barça, es clar. Si fos del Madrid, això no passaria. Recordem que els que fan aquestes declaracions son els que han negat a Catalunya la possibilitat de competir oficialment, ja que segons ells "no hi ha que barrejar esport amb política"... Coses com aquesta son les que fan semblar als espanyols tercemundistes als ulls dels europeus.
De fet recordo ara un programa que van donar en la tele l'altre dia on a una concursant li preguntaven:

- Digui'm un país africà

- Espanya - contestà ella tota convençuda.

Algú ho dubta?

Aquest cap de setmana, després d'anar a la piscina, vaig tenir la mala pensada d'acudir al jacuzzi amb la idea de relaxar-me. És un jacuzzi bastant gran que es troba en una zona d'aigües. Una zona d'aigües que inclou una petita piscina on es fa aquagym.
Doncs bé, estava un servidor gaudint de les bombolles quan de cop i volta un xiscle semblant al d'una gavina famolenca seguit d'un brutal xipollejo, em va arrencar dels meus pensaments. A l'obrir els ulls em vaig trobar amb un espectacle dantesc. La gavina famolenca era una marujona grossa que es trobava jugant un partit d'alguna cosa semblant a waterpolo. La bona dona cridava, saltava i es desesperava organitzant a la seva defensa. Esquitxava, sacsejava i llançava la pilota sense cap tipus de criteri. Una de les vegades la pilota va anar a parar davant dels meus nassos. La bona dona me la va reclamar de forma estrident amb els seus xiscles irritants de gavina carronyera. La hi vaig llençar amb tota la mala llet de la qual vaig ser capaç. Apuntant a la seva grossa testa. Però la meva punteria ja no és la que era i vaig acabar llençant al terra un test amb plantes de plàstic. A la pròxima no t'escapes foca, vaig pensar. Perquè això és el que semblava saltant i jugant amb la seva pilota. Una enorme foca sorollosa i bigotuda.
Total, que la pròxima vegada que vagi a la piscina, portaré arengades amb les quals obsequiar els seus graciosos malabars amb la pilota. A veure si així s'està calladeta i deixa que el jacuzzi sigui el que està destinat a ser. Un lloc de relax on oblidar-se de la gent sorollosa com ella.