El socialista Ibarra

"Que se metan los cuartos donde les quepa", exclama indignat un vociferant Ibarra. Va això pel tema dels finançaments autonòmics. El personatje es veu que va muntar en còlera a l'assabentar-se que se li podia acabar el xuclar de la mamella catalana. A partir d'aquí, doncs ja podeu imaginar-vos. Que si els catalans són uns insolidaris, que si es margina a les regions més pobres, que si no es pot ser més cretí que Maragall, que si patatín patatán. Per al final, exclamar: "Que se metan los cuartos donde les quepa". Hala, i es queda tan ample, l´animaló.
El tema de la solidaritat em té fins als nassos. I és que no ve de gust tirar del carro d'una Espanya mantinguda a força de moltes subvencions i poc treball. Una Espanya encara amb mentalitat colonialista i amb aires d'imperi, tot i que en realitat no sigui més que el descurat pati del darrera d´Europa. Una Europa que dit sigui de pas, ens duu dècades d'avantatge en tot. En progrés, en educació, en tecnologia, etc. Però sobretot en educació. Que prengui bona nota l´Ibarra. No em dóna la real gana de mostrar-me solidari amb aquest senyor i els seus votants paletos. Així que si podem, farem el que hauríem d'haver fet fa molt de temps. Ficar-nos els calers on ens càpiguen. Aquí a Catalunya. Faltaria més. Vosté, a canvi, fiqui's la llengua on li càpiga, que diriem perque ens entengués.