"Que se metan los cuartos donde les quepa", exclama indignat un vociferant Ibarra. Va això pel tema dels finançaments autonòmics. El personatje es veu que va muntar en còlera a l'assabentar-se que se li podia acabar el xuclar de la mamella catalana. A partir d'aquí, doncs ja podeu imaginar-vos. Que si els catalans són uns insolidaris, que si es margina a les regions més pobres, que si no es pot ser més cretí que Maragall, que si patatín patatán. Per al final, exclamar: "Que se metan los cuartos donde les quepa". Hala, i es queda tan ample, l´animaló.
El tema de la solidaritat em té fins als nassos. I és que no ve de gust tirar del carro d'una Espanya mantinguda a força de moltes subvencions i poc treball. Una Espanya encara amb mentalitat colonialista i amb aires d'imperi, tot i que en realitat no sigui més que el descurat pati del darrera d´Europa. Una Europa que dit sigui de pas, ens duu dècades d'avantatge en tot. En progrés, en educació, en tecnologia, etc. Però sobretot en educació. Que prengui bona nota l´Ibarra. No em dóna la real gana de mostrar-me solidari amb aquest senyor i els seus votants paletos. Així que si podem, farem el que hauríem d'haver fet fa molt de temps. Ficar-nos els calers on ens càpiguen. Aquí a Catalunya. Faltaria més. Vosté, a canvi, fiqui's la llengua on li càpiga, que diriem perque ens entengués.

0 comentaris: