Estic pagant ara els meus dies d´esbarjo a la muntanya. Un refredat em té clavat davant l´ordinador amb els ulls vermells, mal de cap i mocs rajant com el neixament del Llobregat. Conseqüències, suposo, de prendre el sol mig despullat al cim del Taga. Content com estava un d´haver-hi pujat i d´estar envoltat de cims majestuosos, no va pensar en els possibles efectes del vent gèlid sobre la suor. Que dolenta que és l´eufòria!
sobre la tele
amb l´últim estornut
la salivera
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)