Un creu que s'ha equivocat de professió. D'això no hi ha dubte. I s'arriba a tal conclusió després de veure com alguns individus es fan rics. És el cas d'aquest personatge que es dedica a la venda d'escombraries. Si, si. Com ho senten. Ven escombraries. Però no unes escombraries qualssevol, no es creguin vostès. Son escombraries de Nova York. Escombraries d'alt standing. Des de la seva web, pot vostè realitzar les seves comandes. Hi ha per a tots els gustos. Per un preu mòdic li empaquetaran les seves deixalles en un embolcall la mar de maco, i podrà vostè fardar davant els seus amics amb la seva merda neoyorkina:
- Ja! Em ric jo del seu Van Gogh, senyor meu. Això ja no es porta. Miri vostè que tinc aquí. Merda de la Big Apple!.
I no pensin que es tracta de cap idea absurda. Es veu que el xaval està desbordat de treball i no para de rebre comandes. Vaja, que a aquest pas deixarà els carrers de la ciutat nets com una patena.
I jo aixecant-me cada dia a les 6:30 A. m. per a anar a treballar...

2 comentaris:

Dani ha dit...

L'art ¿Que és l'art? A mi em van ensenyar que era un camí més de recerca de coneixement i d'expresió d'idees. Avui en dia es tan dificil escapar del mercantilisme que a vegades es fa dificil saber que es art i que es negoci.
Molts artites de les vanguardes de principis del segle XX, promulgaven que l'art havia d'estar completament inmers en la vida cuotidiana de tothom, però veig amb tristor que els únics que ho practiquen ara son les elits, el mon desenvolupat i tip d'eccedents de tota mena. Malgrat una terrible mancansa -amor- sota una pesada i gran pedra -el consumisme- La gent compra qualsevol cosa avui en dia.
Espero no molestar amb els meus comentaris els teus haikus (no sabia el que eran, ho he descovert llegint el teu bloc).

Buk ha dit...

No tant sols no molesten els teus comentaris, sino que s´agraeixen. Faltaria més. Espero poder continuar llegint les teves opinions per aquí, Dani.