Rebuscando por ahí, he encotrado unos poemas de Miquel Martí i Pol. El poeta catalán más 'famoso' de los últimos años.
Los poemas de Miquel Martí i Pol marcaron una época muy importante de mi vida y tuvieron una gran influencia en mi forma de escribir. Fueron durante mucho tiempo mi modelo a seguir. Luego uno va descubriendo e incorporando nuevas cosas pero periódicamente estos poemas regresan a mí.
En fin, ahí va mi pequeño homenaje al genial poeta de Roda de Ter.

BLOC DE NOTES

De fora estant contemplo l´espectacle.
Meticulós, prenc notes i em comento
a mi mateix les ínfimes sorpreses.
Tot és, com sempre, gris i previsible:
pedòfils, mafiosos i corruptes
emplenen gairabé tot el diari
salpebrat d´accidents i altres catàstrofes.
Ni els pits de la Samantha no em trasbalsen.
Cent vint, cinquanta-set, vuitanta-cinc,
bé deuen ser reals agestes mides,
tant com els immigrants foragitats
del temple on protestaven a París,
per les forces de l´ordre, de quin ordre?
Qui lluita pel poder té el cel guanyat,
ho sap tothom i deu ser profecia.
¿Em pot dir algú què hi guanyarem els pobres
si quan sigui el moment entrem a Maastricht?
Gràcies a Déu es mantenen actius
tots els conflictes i l´estiu s´acaba.
Em costa molt servar-me. Giro full.
De què és senyal parlar tan poc, pregunto,
de llibertat o bé d´indiferència?
Havent dinat em llimaré les ungles.

1 comentaris:

Buk ha dit...

Home, parla de Mastrich...així que calcula...Fa uns anyets, ja...
Però vaja, passaran cent anys i els poemes de Miquel Martí i Pol continuaran estan vigents. No crec que mai deixin d´estar d´actualitat.
Es una auténtica llàstima com tots els voltors es van llençar sobre el seu cadàver quan encara ni s´havia refredat. Polítics, editors, idiotes amb deliris d´intel.lectuals...Vaja, tota una fauna de carronyers s´ha alimentat del que va deixar el poeta.
Això es una de les coses que va fer que m´allunyés més de la seva obra. La salvatje comercialització de tot el que el va envoltar.
Tot i que ell no en te cap culpa, es clar.