Rebuscando por ahí, he encotrado unos poemas de Miquel Martí i Pol. El poeta catalán más 'famoso' de los últimos años.
Los poemas de Miquel Martí i Pol marcaron una época muy importante de mi vida y tuvieron una gran influencia en mi forma de escribir. Fueron durante mucho tiempo mi modelo a seguir. Luego uno va descubriendo e incorporando nuevas cosas pero periódicamente estos poemas regresan a mí.
En fin, ahí va mi pequeño homenaje al genial poeta de Roda de Ter.

BLOC DE NOTES

De fora estant contemplo l´espectacle.
Meticulós, prenc notes i em comento
a mi mateix les ínfimes sorpreses.
Tot és, com sempre, gris i previsible:
pedòfils, mafiosos i corruptes
emplenen gairabé tot el diari
salpebrat d´accidents i altres catàstrofes.
Ni els pits de la Samantha no em trasbalsen.
Cent vint, cinquanta-set, vuitanta-cinc,
bé deuen ser reals agestes mides,
tant com els immigrants foragitats
del temple on protestaven a París,
per les forces de l´ordre, de quin ordre?
Qui lluita pel poder té el cel guanyat,
ho sap tothom i deu ser profecia.
¿Em pot dir algú què hi guanyarem els pobres
si quan sigui el moment entrem a Maastricht?
Gràcies a Déu es mantenen actius
tots els conflictes i l´estiu s´acaba.
Em costa molt servar-me. Giro full.
De què és senyal parlar tan poc, pregunto,
de llibertat o bé d´indiferència?
Havent dinat em llimaré les ungles.

2 comentaris:

Spiderman ha dit...

Waaaala neng... un poema chachi piruli!!! No sé quan el va escriure, però té una vigència tristament brutal. Llàstima que desde fa uns anys tots els polítics han pugnat per repartir-se el genial poeta cual hienas hambrientas. Però d'això ell no en té cap culpa.

Buk ha dit...

Home, parla de Mastrich...així que calcula...Fa uns anyets, ja...
Però vaja, passaran cent anys i els poemes de Miquel Martí i Pol continuaran estan vigents. No crec que mai deixin d´estar d´actualitat.
Es una auténtica llàstima com tots els voltors es van llençar sobre el seu cadàver quan encara ni s´havia refredat. Polítics, editors, idiotes amb deliris d´intel.lectuals...Vaja, tota una fauna de carronyers s´ha alimentat del que va deixar el poeta.
Això es una de les coses que va fer que m´allunyés més de la seva obra. La salvatje comercialització de tot el que el va envoltar.
Tot i que ell no en te cap culpa, es clar.