Ja han passat uns dies des de que va acabar el curs de haiku a Albacete, però encara estic en un núvol. Vaig arribar allà esperant trobar molts companys en el camí aquest del haiku, i vaig marxar amb un munt d'amics que tindré sempre presents. Voldria donar les gràcies a tots aquells que varen confiar en mi per a fer la ponència sobre el haimi del haiku. Ha estat un honor i també un plaer. Espero haver estat a l'alçada del que un esdeveniment com aquest es mereixia.

Voldria deixar aquí una sèrie de haikus que vaig fer durant els dies que va durar la trobada. Un homenatge, si em permeteu dir-li així, a tota la gent que va fer possible aquest encontre: organitzadors, ponents i assistents. Una abraçada ben forta a tots.

Crec que la calor d'Albacete ens va sobtar a tots. Qualsevol frescor, vingués d'on vingués, era d'agrair:

aula a estiu -
la frescor d'un esternut
sobre l'esquena


No tot van ser conferències:

última copa -
el so del gel
esquerdant-se

núvols absents -
el fum d'un cigarret
pujant al cel


Aquells passejos inacabables per carrers assolellats...

sol de la tarda -
avancen en fila índia
rere cada ombra


El sol d'Albacete ens va marcar a tots. Literalment...

sol d'albacete -
més vermell que el semàfor
mon propi crani

4 comentaris:

Lastienditas ha dit...

Enhorabona Buk! Qué genial que anàs tant bé!!!
M´agraden molt els teus haikus!

Buk ha dit...

Moltes gràcies Lastienditas!

Un petó ben fort!

elur ha dit...

Enhorabona mestre haijin!

ka sé que potser em faré pesada (espera que tot just començo) però ens podries explicar amb un post això del haimi... a mi segons quins conceptes relacionats amb els haikus només els acabo d'entendre si me'ls expliques tu.

Felicitats de nou!

El sol d'Albacete és el sol d'Iniesta... jeje (perdó, perdó)

un petonàs, maco!!!!!!!

Buk ha dit...

Moltes gràcies elur! Però ja saps que lo de mestre em queda gran :-)

De pesada no tens res. Ara que ho dius, igual postejo la ponència del haimi en vàries parts... Done'm però una mica de temps, que l'he de traduir i preparar-la una mica...

L'Iniesta... ahhhhh... Va ser tema de conversa en els sopars, que no només de haikus viu l'home (i la dona) hehehe... Ells n'estan molt orgullosos de Don Andrés i quan els deia que era el jugador més estimat a Can Barça se'ls queia la baba :-)

Un petonàs ben fort, maca! Ets massa generosa en els teus comentaris ;*)