Ja han passat uns dies des de que va acabar el curs de haiku a Albacete, però encara estic en un núvol. Vaig arribar allà esperant trobar molts companys en el camí aquest del haiku, i vaig marxar amb un munt d'amics que tindré sempre presents. Voldria donar les gràcies a tots aquells que varen confiar en mi per a fer la ponència sobre el haimi del haiku. Ha estat un honor i també un plaer. Espero haver estat a l'alçada del que un esdeveniment com aquest es mereixia.
Voldria deixar aquí una sèrie de haikus que vaig fer durant els dies que va durar la trobada. Un homenatge, si em permeteu dir-li així, a tota la gent que va fer possible aquest encontre: organitzadors, ponents i assistents. Una abraçada ben forta a tots.
Crec que la calor d'Albacete ens va sobtar a tots. Qualsevol frescor, vingués d'on vingués, era d'agrair:
la frescor d'un esternut
sobre l'esquena
No tot van ser conferències:
el so del gel
esquerdant-se
núvols absents -
el fum d'un cigarret
pujant al cel
Aquells passejos inacabables per carrers assolellats...
avancen en fila índia
rere cada ombra
El sol d'Albacete ens va marcar a tots. Literalment...
més vermell que el semàfor
mon propi crani
