grinyola la ciutat
al despertar
Haiku: Buk
Foto: Saul GM
Font: Flickr
Avui jo també grinyolava :P aisss... quina mandra!!
un petó Buk!
(espero que hagis sobreviscut bé al Nadal i que encetis l'any amb uns bons riures i que durin molt i molt, petonàs!!)
Buuuuffff, calla, calla, que estic jo que m'adormo. Ara mateix me'n vaig a fer un te. O millor un cafè, que és més potent.
De moment sobrevisc al Nadal... He escapat com un Houdini d'estar per casa dels empatxos i de les ressaques, hehehehe....
I de riures no en falten mai, d'això pots estar segura ;-)
Un petonot, maca!
Grinyolar és un verb que el fem servir poc i té una entonació bellíssima si la dius lentament.
;O)
Tens tota la raó, Laura. M'agrada molt com sona. Sona com se suposa que ha de sonar quelcom que grinyola...
Mmmmm...Oi que m'enteneu? :-)
Publica un comentari a l'entrada