automatismes -
grinyola la ciutat
al despertar

Haiku: Buk
Foto: Saul GM
Font: Flickr

4 comentaris:

neus ha dit...

Avui jo també grinyolava :P aisss... quina mandra!!

un petó Buk!

(espero que hagis sobreviscut bé al Nadal i que encetis l'any amb uns bons riures i que durin molt i molt, petonàs!!)

Buk ha dit...

Buuuuffff, calla, calla, que estic jo que m'adormo. Ara mateix me'n vaig a fer un te. O millor un cafè, que és més potent.

De moment sobrevisc al Nadal... He escapat com un Houdini d'estar per casa dels empatxos i de les ressaques, hehehehe....
I de riures no en falten mai, d'això pots estar segura ;-)

Un petonot, maca!

Laura Dalmau ha dit...

Grinyolar és un verb que el fem servir poc i té una entonació bellíssima si la dius lentament.
;O)

Buk ha dit...

Tens tota la raó, Laura. M'agrada molt com sona. Sona com se suposa que ha de sonar quelcom que grinyola...

Mmmmm...Oi que m'enteneu? :-)