dimarts ennuvolat -
la llum dels fanals
encén el dia

(últimament no estic massa per la mètrica...)

Haiku: Buk
Foto: johan14
Font: Flickr

4 comentaris:

Jaqme ha dit...

La bellesa que desprenen els teus haikais poden prescindir bé de la mètrica!

Buk ha dit...

Gràcies Jaqme! Ets molt generós!

El tema de la mètrica sempre porta cua, en això dels haikus. Jo ho veig més com una guia que com a una norma a seguir a cegues. I tot i que jo he recomanat més d'una vegada seguir-la, penso que el fons sempre ha d'estar per sobre de la forma...

M'agradaria ser com Santôka, que podia fer haikais de dos versos, de tres, de poquísimes síl·labes o bé sobrepassar les arxiconegudes 17. I tot i així, els seus poemes eran grans haikus. Haikus ben lliures, com ho era ell.

Jaqme ha dit...

Pot ser que tot el tema de les normes mètriques que envolten els haikais només servesqui per a la llengua japonesa?
No caldria fer-nos propi el hai kai?
No hauriem d'adaptar-lo a les modulacions i sons de cada llengua? Unes modulacions que impliquen repensar la llengua, i, òbviament, el hai kai?

Ai ai!

Buk ha dit...

Ahhhhhh....amic Jaqme. Aquest debat fa anys que existeix...i em penso que existirà sempre.