matí fosc,
fanals encara encesos
sota un cel
ple de núvols.

ja en peu
abans que el sol,
els ulls vermells,
la mirada borrosa.

miro per la finestra
com el túnel es s'empassa
tots i cadascun
dels cotxes.

potser a l'altra banda
trobin un matí
diferent d'aquest.

lluminós,
de bells colors,
amb un aire net
que faci olor a esperança.

potser si, qui sap.

encara que
pel què des d'aquí es veu,
també podria ser
que ningú aparegués
a l'altra banda del túnel

que tots desapareguessin

en aquest matí fosc,
de fanals encara encesos
sota aquest cel
ple de núvols.

(Mal)versos: Buk
Foto: fonsico
Font: Flickr

4 comentaris:

elur ha dit...

és curiosa aquesta sensació d'entrar en un túnel i esperar que a la sortida sigui tot diferent... en el d'en Bas, que només fa 200m, et pots trobar que hi entris amb sol i en surtis sota una bona pluja...

llàstima que no siguin "cucs" d'espai i temps, oi?

un petó!

m'ha agradat aquesta versió extended ;)*

Buk ha dit...

Estaria bé això dels forats de cuc...si senyor. Entrar a un lloc i no saber mai a on sortiràs.

Gràcies pel comentari, elur.

Un petonot ben fort, maca!

Jaqme ha dit...

Brutal extended version!
M'ha agradat molt Buk!
Com tot el que sempre escrius!

Buk ha dit...

Moltes gràcies, Jaqme! Me n'alegro molt, de que t'hagi agradat!

Una aferrada