nocturn de fados
en una sola llàgrima
quanta saudade

Sóc un amant dels fados. M'agrada el sentiment de saudade que desprenen. Ahir vaig tenir la sort d'anar al concert que feia a l'auditori la que per a mi és la millor cantant de fados del moment. La Mariza. Increïble. Veure-la caminar ja fa que valgui la pena pagar la entrada. He dit caminar? Oblideu-ho. Aquesta dona no camina, és deslliça. Està feta d'aire, de silencis, de somriures calms i de llàgrimes serenes. És d'un altre món. D'un món millor.
Ahir va està acompanyada per un grup de magnífics músics i per dos artistes més que van exercir d'acompanyants de luxe. El cantant de Cabo Verde Tito Paris i el cantaor Miguel Poveda, que va cantar amb la Mariza el fado "Meu fado meu".
En fi, que si teniu oportunitat, no us perdeu el proper concert de la Mariza. Anul·leu compromisos, supereu contratemps, robeu...feu el que calgui, però aneu a veure a aquesta dona. Repetireu. Jo ho faré.

2 comentaris:

elur ha dit...

oooooooooooooooooh la Mariza!!!
des que un amic me la va recomanar que n'estic "enamorada"!!!!!! quina veu, quina manera de sentir, de transmetre... ahir vaig escoltar a la ràdio que era a Barna i m'hauria encantat anar-la a veure... canta els fados meravellosament...

Me n'alegro de que la poguéssis disfrutar i en fas mooooooooooolta envegeta ;)

Un petó!!


(...)
O número seis é saudade
Por ela venho cantar
Abriram-me as portas à alma
E agora é vê-la dançar.

Buk ha dit...

Va ser increïble, elur. Si tens l'oportunitat no et perdis veure-la en directe. Bufff...encara m'emociono quan hi penso. Em sembla que aquesta tarda la passaré sentint discos seus hehehehe...

Un petó, maca!