carrer
tallat
sobre
vidres
trencats
brilla
la lluna
tallat
sobre
vidres
trencats
brilla
la lluna
Haiku: Buk
Foto: llona
Font: Flickr
2 comentaris:
-
Jaqme ha dit...
-
Això no és un haikai.
Què és? -
Buk ha dit...
-
Estàs segur que això no és un haiku, Jaqme? ;-)
Sobre això hi hauria molt que parlar.
Ja sabeu (els que rondeu per aquí) que normalment sóc molt ortodox en quan al haiku es refereix, però també és cert que m'agrada experimentar (o jugar) amb noves formes, mirant de conservar el que és l'essència d'aquests poemes.
En aquest aspecte, un haijin com Santôka resulta il.luminador. Ell va "rebentar" el haiku tal i com és coneixien en aquells dies (com va fer Basho en la seva època) Avui en dia, els haikus que s'escriuen a yankilandia també poden ensenyar-nos molt sobre la llibertat d'aquests versos. En això del haikai els yankies ens porten molt avantatge.
Jo no pretenc arribar a tant com Santoka o Basho (faltaria més...), però si que m'agrada explorar nous camins.
M'agrada escriure haikus en vertical (com fan els japonesos, per cert), i m'agrada distribuir les paraules de formes diferents a les que estem acostumats. No presentaré mai els haikus així escrits en un concurs, però dins el meu blog... que carai!
Una aferrada
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)