Si NY és la ciutat que mai dorm, Barna és la que més matina. Barcelona, ciutat de botiguers, ciutat de consumistes compulsius, ciutat dels que mai en tenen prou, dels que fugen, dels que s'amaguen, dels que no es suporten ni a si mateixos. Barcelona, la botiga més gran del món. Vina al mercat, reina. Vina al FNAC, guapa. Bon dia, can fanga.
jejejejejje... em pensava que això de can fanga només ho dèiem els de poble ;P Tot i que en desconeixo l'origen.
Bon dia maco!!!
Un petó!
Jo frueixo quan em diuen que sóc un Diesel (anem molt lluny i gastem omlt poc)
Bon dia, elur!
Si, tens raó. Això de can fanga només ho he sentit als pobles, però jo ja m'ho he fet propi. ;-)
Un petó!
Amic Subal, m'ha agradat molt, això del diesel, si senyor. Això si que no ho havia escoltat mai. Cada dia s'apren algo nou, tu.
Moltíssimes gràcies per l'aportació. Deixim dir-li que és un plaer veure'l per aquest humil (i esquifit) blog.
Una abraçada ben forta.
Oh, jo passo cada dia, però no saludo mai, perqué en essència sóc un maleducat. Aixi que deixem-nos de formalismes, home de déu!
Segons tinc entés, Elur, això de can fanga ve de quan s'estava construïnt la quadrícula de Barcelona i tot estava fet un merder. La gent de Barcelona va anar una bona temporada enfangats de dalt a baix, per les obres descomunals, i sembla ser que la cosa vagi per aquí.
Senyor Buk, faig una reverència i m'acomiado.
Fins una altra.
