Lluitant a la contra

Moltes paraules mai indiquen molta saviesa. Tales de Mileto (filòsof grec, 640-543 a.C.)

dijous, novembre 30, 2006

Dins del metro

matí gelat
els passatgers tremolen
dins del vagó

matí gelat
es corden els abrics
fins en el metro

Haiku: Buk
Foto: morimur29
Font: Flickr

posted by Buk # 9:03 AM 5 comments

dimecres, novembre 29, 2006

Segons el vent

camp de blat
murmuren les espigues
segons el vent

Haiku: Buk
Foto: twrebelxt
Font: Flickr

posted by Buk # 1:54 PM 1 comments

Sense nadales

sense nadales
dormen en un caixer
els dos captaires

davant el captaire
ornaments nadalencs
passa de llarg

barba postissa
somriu santa claus
tot és mentida

posted by Buk # 10:13 AM 1 comments

dimarts, novembre 28, 2006

El transport públic...

interminable
durant tot el viatge
la tos d'un nen

Haiku: Buk
Foto: mari
Font: Flickr

posted by Buk # 10:18 AM 2 comments

divendres, novembre 24, 2006

Barca

Ja vaig penjar aquesta foto en un anterior post. Assajo ara noves variacions...

sobre la barca
subjectada pels joncs
canten els grills

posted by Buk # 11:52 AM 6 comments

dijous, novembre 23, 2006

Barracons

desmanegats
acullen males herbes
els barracons

Haiku: Buk
Foto: lolla_sig
Font: Flickr

posted by Buk # 12:39 PM 0 comments

dimecres, novembre 22, 2006

Via romana de Capsacosta

El dia s'aixeca assolellat. Malgrat trobar-nos en lo profund de la muntanya, la temperatura és càlida. Tan càlida que un sent temptacions d'iniciar l'excursió amb roba d'estiu. Només el vent, que apareix i desapareix segons els seus capricis, ens recorda que hem de ser prudents i equipar-nos amb roba més gruixuda. Després d'escoltar els consells dels propietaris de la masia, ens acomidadem i sortim a la recerca de la via romana. Un antic camí que ens ha de portar fins a Sant Pau de Segúries, travessant el bosc que pobla la Garrotxa. Baldufa, la gossa que tant ens ha fet riure i que s'ha guanyat tot el nostre afecte, fa cas omís de la crida dels seus amos i surt corrent cap a nosaltres. Sembla que serem un més en aquesta travessia.

el gos de tura
amb el seu nou ramat
es mostra alegre

De seguida trobem la via romana. O el que queda d'ella. El temps passa per a tots, i amb aquesta antiga calçada no s'ha mostrat massa benigne. Falten moltes llambordes, i les que han aguantat el pas dels anys, es troben enterrades per la vegetació.

via romana
les llambordes d'antany
cobreix la gespa

Resulta emocionant caminar per aquí, pensant que fa segles tot un imperi va transitar aquesta ruta. Passem per llocs de guàrdia, per rodes de molí a mitj tallar, per hostals derruïts... La bellesa de l'entorn és espectacular. Els colors de la tardor envaeixen el bosc. Els ocres i vermells, barrejats amb els verds que es resisteixen a madurar, són tota una explosió de colors que no ens cansem de contemplar. Sembla com si tardor i primavera coexistissin junts. Serà el maleït canvi climàtic, que a totes parts arriba...

canvi climàtic
arriba tard la tardor
a aquest bosc

El recorregut és tan espectacular que les hores van passant i no ens adonem que es fa de nit. El dia ha transcorregut ràpid, i hem d'apressar-nos a tornar, abans que enfosqueixi massa. Aquesta vegada, seguim a la gossa, que més experimentada que nosaltres, ens porta a la masia sense titubejos. Algo més famolencs, només la idea del sopar i d'una bona xemeneia ocupen ara la xerrada.

rugents estómacs
acceleren el pas
els caminants

posted by Buk # 10:09 AM 5 comments