En un principi havia escrit el haiku respetant el tradicional 5-7-5 (o 4-6-4 segons com contem):
Jeee!
http://traductor.gencat.cat/
http://www.internostrum.com/
:-D
hurgan las nubes
los edificios
excesivamente altos
furgUen, ¿no?
Pau i be...
Perfecte!!!!! :-)
Ei, no sóc gaire expert en haikus però 'excessivament' no seria un judici personal dels que estan prohibits?
En principi tens raó, amic Modgi, però la cosa és una mica més complicada. Jo sóc dels que pensa que les normes estan per guiar-nos, no per encotillar-nos ni per limitar-nos. Passa com amb la métrica. És una guia, mai una imposició.
Per exemple, agafem un haiku de Taneda Santôka, un dels meus haijins preferits:
una nova tardor
sembla que l'estiu
mai va existir
Els darrers dos versos són clarament un judici personal del poeta, però no invaliden el haiku, perque el haijin no "omple" el poema amb el seu ego. No li resta aquest sabor a haiku.
Un altre exemple:
El corb horrible
que bell aquest matí
sobre la neu!
Aquest haiku és de Matsuo Bashô, un dels poetes més grans de tots els temps. Tant l'adjectiu "horrible" com "bell" són purament subjectius, però tot i així aquest és un dels millors haikus de tota la història.
Un altre, de Shiki en aquest cas:
El daimyo.
Queda del seu passar
un terrible fred
"Terrible" és una apreciació del poeta.
I amb això no vull compar-me amb els grans mestres, que quedi clar, sino deixar constància que les normes estan com a guia, no com manament sagrat. En el haiku no hi ha res "prohibit"
Moltes gràcies pel teu comentari. Estic segur que haurà ajudat a aclarir alguns dubtes sobre aquesta forma poètica.
