Avui ens oblideme una mica del haiku i postejem un poema una mica més llarg...
vidre ratllat
les finestres del metro
ja són opaques
en l'ambient
sona distorsionada
la veu del conductor
com un profeta
anuncia la parada
que ja s'acosta
mulla la suor
les meves aixelles i esquena
adolescents
criden i escopeixen
es desafien
per les femelles
la ràbia flueix
em concentro
en la finestra opaca
en les seves marques
en les seves ratlles
veig els seus signes
buits
sense significat
s'obren les portes
i penso:
millor foto el camp
Publicat per
Buk
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)