Avui ens oblideme una mica del haiku i postejem un poema una mica més llarg...

vidre ratllat
les finestres del metro
ja són opaques

en l'ambient
sona distorsionada
la veu del conductor

com un profeta
anuncia la parada
que ja s'acosta

mulla la suor
les meves aixelles i esquena

adolescents
criden i escopeixen
es desafien
per les femelles

la ràbia flueix

em concentro
en la finestra opaca

en les seves marques
en les seves ratlles

veig els seus signes

buits
sense significat

s'obren les portes

i penso:
millor foto el camp