Putes assassines

Com regal, em vaig decidir per un conjunt de roba interior. Unes calcetes i uns sostenidors. Vaig sortir de la tenda suant, i vermell de vergonya des de la punta del nas fins a la punta dels peus.
A l'autobús, em vaig acomodar com vaig poder. Vaig intentar obrir una finestreta, però l'àvia que es disputava la barra amb mi va protestar i la vaig tornar a tancar. Vaig començar a fantasiejar amb la meva noia. La imaginava caminant, amb les calcetes introduint-se en el seu culet. Ella se les acomodaria de manera discreta, amb un gest hàbil. Això m'excitava moltíssim. En la calor dels meus deliris, no em vaig adonar que l'àvia de davant meu mirava cap als meus baixos amb ulls desorbitats. Exclamà diverses barbaritats, i va ser llavors quan em vaig adonar. Dels meus pantalons, emergia una enorme erecció amenaçant la dignitat de la senyora, que entre tanta gent apinyada, no podia allunyar-se de mi tot el que ella hagués volgut. Déu meu, portava la bragueta oberta! Quant temps portaria així? Segur que des de l'última vegada que vaig anar al lavabo. Quan va ser això? Collons, portava així tota la tarda. Davant els crits de la vella garsa, tot l'autobús es va girar. Els passatgers em cridaren coses que no transcriuré aquí, entre gent educada. Moltes dones es van solidaritzar amb l'àvia. El conductor va donar una frenada, i em va dir que em baixés allà mateix, que no volia pervertits en el seu autobús. Collons, amb la societat progressista. Trenta-cinc anys de democràcia i encara seguíem amb els mateixos tabús. Vaja xivarri havia muntat la vella. Maleït sigui el seu nom! Mentre passava amb pressa entre la gent (va ser fàcil, tots s'apartaven davant l'erecció que sortia de la bragueta oberta), vaig veure com l'àvia recollia el meu llibre. Amb els nervis, se m'havia caigut. Va llegir el títol i m'ho va llançar amb força inusitada al cap. El llibre va caure a la carretera i jo gairebé amb ell. Maleïda colla de sonats. Gairebé em maten. Vaig recollir el llibre i li vaig donar un cop d'ull abans de guardar-ho a la bossa de la botiga. Putes assassines. El títol del llibre, dic. De Roberto Bolaño. Gran escriptor, si senyor. La imatge de l'àvia furibunda i el seu exèrcit de dones hormonalment descontrolades em va venir a la cap. Em vaig dirigir a la parada de metro més pròxima. No tenia ganes d'agafar de nou l'autobús.