Dues versions d'un mateix haiku:

La primera amb métrica tradicional: Disset síl.labes destribuïdes en tres versos de 5-7-5, o 4-6-4 comptant a la catalana, és a dir, comptant fins a la darrera síl.laba tónica:

autobús ple
l'àvia geperuda
reparteix cops


I una segona versió, més lliure. Sense métrica alguna, però mirant de conservar l'espurna del haiku:

autobús ple
obsequia cops de colze
l'àvia desvalguda.


El dilema de sempre: Forma o contingut?