Quan un país com l'Índia sofreix algun tipus de catàstrofe natural, és quan més clarament es veuen les diferències entre els països rics i els països pobres. Unes diferències que anem accentuant mentre ens escandalitzem i ens preguntem el perquè dels actes de barbàrie que han de venir després.
Entretallats
per la riuada, els plors.
No res els resta.
Llegeixo amb sorpresa en un dels diaris de l'empresa, l'opinió d'una lectora reconvertida al fonamentalisme del president Bush. Afirma ella que no sent molt amiga de la política dels EEUU, al final, davant tanta massacre integrista, ha cedit als arguments de l´il·luminat Bush per a acabar així donant suport a les seves guerres preventives.
A aquesta bona dona, sens dubte, els vapors de la laca li deuen haver jugat una mala passada. No s'explica sinó, com arguments tan grollers com els de que cada vegada hi ha més moro solt, poden servir per a justificar guerres com la de L'Iraq o l'Afganistan i els seus bombardejos sobre la població civil. Sembla ser que la nostra amiga creu encertat el raonament que diu que per a acabar amb el terrorisme islàmic cal acabar amb tot àrab que es passegi pel món.
Aprofitem doncs, ja que per desgràcia estem en època d'incendis, per a reivindicar una altra de les genials idees del president Bush. Recorden quan va proposar, com solució als incendis, talar tots els arbres? Té la seva lògica, no creguin. Sense arbres no hi ha foc. I sense moros no hi ha terroristes, pensa la nostra amiga. Que senzill és tot. Si és que ens compliquem la vida d'una manera...
I és que hi ha gent que amb una papereta a la mà té més perill que un mico amb una pistola. Perquè al cap i a la fi, a quanta gent pot matar un mico amb una arma? Molta menys de la que maten alguns amb els seus vots.
El somni d´anar a Grècia aquest estiu, s´ha esvaït. Ens conformarem amb algun altre indret de la Mediterrània. Això si, tranquil i sempre amb el mar present.
poble coster
el mar a cada porta
de blau pintades
L´altre dia, en plena calorada, vaig veure una cosa que em va sobtar molt. Es tractava d´una dona totalment tapada per una vestimenta fosca i a la que amb prou feines se li veien els ulls. Aquests ulls però, ho deien tot.
Tant sols els ulls
a través de la burka.
Quanta tristor...
Bec el capvespre en el reflexe dels teus ulls mig clucs
Televisió espectacle, diaris polititzats, locutors de ràdio exaltats, polítics demagogs, defensors de la família, associacions de 'peleles'... Tal com està el món, no estaria de més recordar al Siddhartha de Hess. Aprenguem a pensar per nosaltres mateixos. No deixem que ningú ens vengui fum:
Si, puc estimar una pedra, Govinda, així com un arbre i fins a un tros d'escorça. Són coses, i les coses poden ser estimades. En canvi sóc incapaç d'estimar a les paraules. Per això les doctrines res signifiquen per a mi; no tenen duresa, ni tovesa, ni colors, ni cants, ni aroma, ni sabor: no tenen més que paraules
Siddhartha
Herman Hesse
Ahir va ser un mal dia per anar a la platja. O podriem ser més breus afirmant: Ahir va ser un mal dia.
Dia de núvols.
Sobre un mar d'ones grises,
plogim de fang.
Quedarà l´oceà
tacat avui pel llot.
Amb poca gràcia
uns quants turistes suren
amb roents calbes
I segueix el brut cel
en nosaltres cagant-se
Aquests dies per fí ha plogut. I ja calia, ja... Esperem però, que el temps ens deixi gaudir del cap de setmana...
Ja cau la pluja.
Es malden les formigues
en protegir-se.
Ens hi esforcem massa. Sens dubte ens hi esforcem massa. Carreres professionals, títols universitaris, títols esportius, sexe interracial, reconeixament, diners, cases, fills...
Realment es necessari tot això?. Tot es molt més senzill. Jo ja he aconseguit el que volia. Raymond Carver va aconseguir el que volia. I tú? Has aconseguit ja el que volies?
"I vas aconseguir el que
volies en aquesta vida?
Ho vaig aconseguir.
I què volies?
Considerar-me estimat, sentir-me
estimat en la terra".
Raymond Carver
Trossos de carn
cuiden el seu càncer
estesos al sol.
Es mouen només de tant en tant
per a orinar en el mar.
Alleugen la seva bufeta
i ja res interromp el seu descans,
excepte potser alguna ocasional femella
de mugrons erectes i natges fosques,
que en tot cas no mereixerà
més que una mirada furtiva
i una mal dissimulada
carícia autocomplaent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)