Arronsen el seu nas
els passatgers ofesos.
Els repugna la fetor,
la claredat nauseabunda
amb que mostra
la seva impúdica
pobresa el músic.
Se senten incòmodes
en les seves robes perfumades,
amb els seus amanerats gestos
i les seves bones maneres.
El músic toca
una vegada i una altra
la mateixa melodia.
I els passatgers repeteixen
una vegada i una altra
el gest fals
d'una almoina
amb la qual netejar
la seva consciència
bruta
pudenta
i nadalenca
5 comentaris:
-
dErsu_ ha dit...
-
Gran és la teva generositat. Molt més gran, certament, que la de la resta de passatgers (per molta almoïna que donguin) en escriure la paraula "Músic".
-
Buk ha dit...
-
Gràcies dersu. Em fa molta ràbia la gent que dona almoina per treure's de sobre a qui ofen el seu nas o per sentir-se generosos ara que per aquestes dates toca. Ho fan amb un aire de suficiència que més valdria que és guardesin els quartos. Tot és vanitat. Tot és fals
-
dErsu_ ha dit...
-
Gràcies a tu, per compartir amb desconeguts els teus haiku(s).
-
neus ha dit...
-
no em barrufa el nadal... massa hipocresia, em rebenta que tot hagi de ser bonic per força...
De totes maneres, BON NADAL! jeje
Petonets! -
Buk ha dit...
-
A mi tampoc m'agrada, se'm nota? jejeje.
Tot i així, també us dessitjo un bon nadal a tots. ;-)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)