L´Espanya colonialista ens va tornar a obsequiar ahir (com cada any) amb boniques desfilades militars. Gent enyorosa de Franco, persones sense cervell i espanyolets de toro i pandereta van omplir els carrers animant a les forces d´ocupació i gaudint del ritme de la música militar. Per a tots ells, amants de la incultura del fusell, aquest haikus de la poeta Dolors Miquel:

Marxa militar
de tancs de tristesa. Veus
embriagues. Ar!

Coronel del zel
amorrat a la vodka,
sense senyera.

Pel tinent dels pets,
botifarra amb seques,
timbalers del bruc.

Beu el soldat ras
i jura la ginebra
sense marcar pas.

Capità de res,
uns bons peus de ministre
us farien pes?

I per a la nostra estimada monarquia:

Rei de bodega
el vi té la sang blava
i vós, de pega.


Haikús del camioner
Dolors Miquel

2 comentaris:

dj insel ha dit...

Tot plegat característic d'un país subdesenvolupat.

darreraelmirall ha dit...

Això de les desfilades militars és propi de països amb aires de prepotència! ja,ja,ja fan riure, fan pena!
Espero que els catalans no caiguem mai en la temptació d'organitzar un sarau d'aquest tipus.
Us en recordeu d'aquell rodolí que es cantava a les manis pro insubmisos i contra la mili que feia:

Volem la terra verda
militars a la merda!