Voldria diluir-me
sota aquesta pluja freda,
desfer-me discretament,
viatjar de manera sinuosa
pels raquítics carrerons
fins a morir anònimament
en els embornals.
Però romanc en peus,
amb els braços oberts.
Esperant l'impossible.
Que per descomptat, mai succeeix.
Publicat per
Buk
1 comentaris:
- Buk ha dit...
-
Moltes gràcies per les teves paraules!
Jo diria que son correctes les dues formes. Tant melanconia com melancolia.... A gust del consumidor, com es sol dir. ;-) - 7/7/05 08:13
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)