Voldria diluir-me
sota aquesta pluja freda,
desfer-me discretament,
viatjar de manera sinuosa
pels raquítics carrerons
fins a morir anònimament
en els embornals.
Però romanc en peus,
amb els braços oberts.
Esperant l'impossible.

Que per descomptat, mai succeeix.

2 comentaris:

lutegarde ha dit...

mai he sabut del cert com s'escriu aquesta paraula Malenconia? Melanconia? Melancolía?..

és maco el que escrius :)

Buk ha dit...

Moltes gràcies per les teves paraules!
Jo diria que son correctes les dues formes. Tant melanconia com melancolia.... A gust del consumidor, com es sol dir. ;-)