Se'ns ha mort el Papa. No el de debò, no. El nostre. El papa Clemente, no se m'esvalotin els fidels. Doncs si, resulta que tant despotricar contra el bó de Juan Pablo i ja veuen, teníem al nostre aquí al costat, a Espanya. Ben a propet. I no va perdre el temps el tal Clemente, no senyor. En un plis, el Papa Gregorio, com agradava de fer-se dir, va elevar a la categoria de sant a gent com Franco, Carrero Blanco, Primo de Rivera, etc, etc. La creme de la creme, vaja. Tot això entre corrida i corrida. De toros, s'entén.
Ara, per a pena dels seus seguidors, deixa aquest món pecaminos i corre tot ufanós a trobar-se amb el seu déu. Qui sap, pot ser que la imatge d'uns gossos infidels retirant l'estàtua del sant Franco fos massa per a ell. Ja m'ho imagino assegut a la destra del seu creador, murmurant pesarós: "Si és que això abans no passava..."

4 comentaris:

Spiderman ha dit...

Ja en tenim un a la caixa!!! A veure quan triga l'altre a caure...

Anònim ha dit...

Otro personaje que se nos acaba de ir al otro barrio es el doctor Jiménez del Oso.

Vaya primavera que llevamos. Sólo falta que se nos vaya el Carlos Jezú a Raticulín...

Roberto Iza Valdés ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Roberto Iza Valdés ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.