M´irrita la felicitat de tots aquests homes que no saben que són infeliços. Llur vida humana és plena de tot allò que podria constituir una sèrie d´angoixes per a una sensibilitat vertadera. Però, com que llur vertadera vida és vegetativa, el que pateixen els passa sense tocar-los l´ànima, i viuen una vida que només es pot comparar amb la d´un home amb mal de queixal que hagués rebut una fortuna -la fortuna autèntica de viure sense adonar-se'n, el do més alt que concedeixen els déus, perquè és el do de ser-ne semblant, superior com ells (encara que d´una altra manera) a l´alegria i al dolor.
Per això, tanmateix, us estimo a tots. Estimats vegetals meus!
Fernando Pessoa
Publicat per
Buk
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)