els flocs de neu
s'ofeguen dins el riu
Haiku: Buk
Foto: angelocesare
Font: Flickr
oooooooooooooh... quina delícia! però m'agrada més pensar que es fonen que no pas que s'ofeguen, és menys tràgic ;))
petonassos, mestre!
Gràcies, maca!
Tu ho has dit molt bé. La primera versió era amb "es fonen" però volia donar-hi precisament un toc tràgic/patètic/dramàtic... D'aquí lo de "s'ofeguen". M'ha semblat que li donava més força.
Petonassos, maca! (encara em fico vermell, amb lo de mestre)
Certament, quan neva l'entorn queda emmudit, silenciat... ofegat.
I jo estimo el silenci per sobre de totes les coses...
M'agrada molt, Buk! jo també havia pensat en el "fonen", però això d'"ofeguen, m'agrada.
Gràcies, Teresa!
En això del haiku, en una sola paraula pot estar a vegades la clau de tot el poema. Per a mi, tota la força, tot el que dóna sentit al haiku, és l'acció d'ofegar-se ;-)
Exquisito este haiku, señor Buk, me ha dejado en total silencio ;-).
Enhorabona!
Muchas gracias! Veo que tu página vuelve a estar activa! Directa a favoritos que va!
Un abrazo
aquest m'agrada especialment per el to punyent de l'ofec.
Una delícia llegir-te,
bona nit...
Moltes gràcies, Marina! Era el que pretenia amb "l'ofec" :-)
Un plaer veure't per aquí!
Publica un comentari a l'entrada